sobre el diccionariet
En poc més d’un mes (el vaig llançar el 12 de novembre) el Diccionari afectiu de la llengua catalana ha rebut 108 aportacions, 108 paraules que ens estimem especialment, algunes venen de blocaires, altres de lectors sense bloc (també tenim un foraster). Hi han participat, fins ara, 40 blocs, alguns més d’una volta i espere que tornen tots, i que en vinguen de nous.
L’hem omplert de iaies i d’avis, de mares, de pares, de tiets i d’infància. També l’hem omplert de paisatge (de camp i urbà) i de paraules velles (i belles, clar), de variants dialectals i de localismes (tots els afectes són localistes), de paraules dolces i de xiquets jugant, de vaixells musicals i de vaixells que van pel riu.
Objectes oblidats i moltes moltes coses de menjar. Fruits i ocells, una rabosa que anava a Tírig, el rei Jaume que pujava la costera de Morella, una sinagoga a Liorna i una mesquita al Vallès.
Volia agrair a tothom el suport i les paraules precioses que heu enviat i animar-vos a seguir-ne enviant, també avisar que estaré una setmana a Castelló de fum fum fum sense ordinador, quan torne l’actualitzaré i…bones festes a tothom.
Bon viatge! I que el nou any porti molta sort al teu projecte.
Gràcies a la teva empenta .. per aquesta boníssima idea. De frt de tanty en tant vaig mirant i rellegint totes les paraules i els comentaris.
Ja t’ho he dit i tornem-hi … bona estada a Castelló i si per una de les casualitats ets a propet ; –Vos que veniu pel desembre portant els ulls en un plat, Santa LLúcia, conserveu-nos la vista i la claretat –
Fins aviat !
Tanti auguri!!!!!!
Us desitjo bona entrada d’hivern i d’any a tu i en Fabri, de cor i amb una abraçada enyoradissa. Fins prest… sempre trobem el moment. per cert el diccionari una bella eina que encara ha d’engreuixar més. Gràcies.
Com podria haver dit aquell: “na casa da Marieta vive alguén que coa sua obra fixo que a lingua catalá durase mil primaveras mais“. I mil hiverns, i mil estius, i mil primaveres d’hivern…
no pots suggerir el mot ‘grenyal’, que fa temps que et vull enviar (si algú no m’ha passat davant). Si almenys tinguessis els ulls verds, en comptes de blaus… Conec el prestigi dels ulls blaus, fan part del ‘pool’ genètic de la meva família per part de pare i no et vull ocultar que en un temps molt reculat els vaig sospirar, però per interessos professionals (literaris) em vaig passar al verd, pel que fa als anhels iridiscents. Clar que el camp semàntic del mot ‘grenyal’, en aquest cas explica la meva evolució cromàtica a l’inrevés.
Per cert: en resoldre el tema de la vista, creus que encara serà prudent que em posi unes llentilles verdes d’aquestes que hi ha a les òptiques del color que vagi a joc amb el vestit, o ja no hi hauré estada a temps?
Us desig una bona setmana a Castelló, i una bona entrada d’any i tot això. Són dies de parxís i sabatilla i de musicals anglesos de l’Any de la Picor.
Dos petons (pensa a donar el que no és teu)
Des de fa un dia. Què coi passa a Roma? Bones Festes!
Hola Maria! Passava a desitjar-te unes bones festes!
Ah i… No serà ni la primera ni la última felicitació que rebis, però no me’n puc estar de no fer-ho: Molt bo el diccionariet! Hi participaré 🙂
Un abbraccio!