s?istòria de Colometa
Julieta fiat bènnida a sa durcheria in ue traballaia pròpiu pro mi nàrrere chi, in antis de sorteare sa toia, diant àere sorteadu unas cantas cafeteras; issa las aiat giai bidas: bellas, biancas nìidas, cun un’arantzu pintadu, isperradu, mustrende sos sèmenes.
Així comença Sa pratza de su diamante, la traducció al sard de La plaça del Diamant. La va publicar l’editorial Papiros de Nuoro (Nùgoro) amb motiu del centenari de l’autora, la traducció és de Giagu Ledda
i ací teniu el primer capítol, si en voleu fer un tast.Diu la nota de l’editorial:
Su romanzu contat s’istòria de Colometa, una giòvana de su trighìngiu de Gràcia de Bartzellona. In mesu de su contu de s’istòria sua, podimus bìdere finas sa crònaca de sa tzitade de Bartzellona de sa gherra e a pustis de sa gherra. In definitiva, podimus lèghere un’òpera chi faeddat de sa memòria colletiva e individuale de sos Catalanos. Finas pro custu est pretziada meda in totu sos Paisos Catalanos.
Su de pòdere lèghere in sardu custa òpera de gabbale, est un’ocasione in prus pro connòschere mègius Bartzellona e su mundu catalanu, chi at tentu una parte manna in s’istòria de sos Sardos e de sa Sardigna.
Ja ho sé que totes les llengües són boniques, però el sard té alguna cosa que em fascina de manera especial, com l’illa i la seua gent.
Sí que és molt bonic. I quantes més llengües coneixem, encara que sigui de forma imperfecta, més llengües ens són familiars. Si tothom parlés un mínim de dues llengües, segur que alguna cosa funcionaria millor en aquest món (m’he llevat conciliador, vés).
[Fins i tot els de vilaweb s’han llevat benignes: han canviat la comprovació de mots!]
sona molt bé la Rodo en sard, gràcies pel fragment Maria i salutacions dàlmates.
sembla ben bé la baula perduda entre el català i l’italià 🙂 m’encanta! 🙂
(i si, quin descans això de la comprovació de paraules, abans em tornava “mica”)
A Sardenya, “bollu nai” (que no significa vull anar sinó “vull dir”)
Hi ha una vibració arcaica i transcendental en el sard que em provoca aquest mateix efecte, Maria. Ja saps que unes paraules teves em van perseguir en tot el meu viatge a Sardenya…
I com diu aquell lema militant:
“ca si sa limba nostra non l’ischimus, semus sardos e sardos non parimus.“
Gràcies a tots per les paràules boniques sobre el sard i la Rodoreda. Si algú de vosaltres volguessi el llibre, que es posi en contacte amb mi que amb molt de gust ho enviarè. Salutacions ben cordials
Tel. 93 672 01 35
giagu.ledda@gmail.com