setembre
Encara que ja no siga estudiant, setembre sempre tindrà aire de llibreta nova i olor de llibres per folrar.
L’aire és diferent, hi ha una promesa de tardor que no hi era la setmana passada.
A mi setembre m’agrada molt, és el mes del primer jersei, dels colors de la ciutat que comencen a endolcir-se, ha tornat el rodamots (hui amb poliorcètic), tornen els amics i tornen els blocaires…La ciutat torna a omplir-se i marxaran els mosquits i espere que també les formigues. Cal començar a pensar en totes les coses que hem deixat per quan passe l’estiu, s’ha acabat la treva.
Hi ha a l’aire, a més de la promesa de tardor, una espècie de tristesa de dia que es fa curt (a setembre la nit no s’encanta vaig sentir dir una volta) que m’inquieta una mica, però tot plegat és un dels meus mesos preferits.
Respire més avui, i millor, encara que dins un neguit encara sense solucionar, però com molt bé dius, agost ja és història. Som-hi, setembre ens espera !
Ben cert el que dius. Em passa a mi i tot, que des de fa uns anys acostumo a fer les vacances al setembre, però sempre tinc la sensació que ho faig a destemps, quan tothom comença a planificar l’any.
Suposo que per això acostumo a improvisar, al mes de la planificació anual estic de vacances.
Besets!
La Intransigent