N’hi ha unes quantes cançons italianes sanremeres vellíssimes que m’encanten. Io che non vivo senza te, de Pino Donaggio, n’és una. Va quedar finalista a San Remo al 1965 i se’n van fer moltíssimes vesions.
Ací la versió d’Elvis Presley,
You Don’t Have to Say I Love You, impressionant.
I una molt especial que he trobat a
aquest bloc, que fa arqueologia del
single, val la pena donar una volteta, jo hi he arribat des
d’aquest, un altra mina.
És la versió del mateix Pino Donaggio en català, de 1966, Jo que no puc viure sense tu:
Gràcies per aquestes ‘perles’. Tota una roballa. I sí, hi han cançonetes ”sanremeres’ que van directament al ‘voraviu’ …… Els dos blocs són molt meritoris i interessants; m’agraden.
Bon dia Marieta i F.
A l’Espotifai he vist que hi ha un fum de versions. Jo m’he pres nota d’una interessant, feta a piano.
Pierre Blanch – Io Che Non Vivo (Senza Te)
Per algun estrany motiu les cançons de ma germana Conxi, la més gran -de quan jo tenia 5 anys i ella en tenia 15 i així tot- formen totes parts del meu bagatge: si més no fins que ma germana gran quedà arrere quan jo en tenia 9 i tota la família canvià de continent llevat d’ella. El Pino Donnagio també.
Crec que aprenguérem tots dos a cantar en italià amb el “non ho lètà” de la Gigliola Cinquetti. Marieta m’he atrevit a parlar del teu blog al meu blog en una selecció de blogs que he fet i on trobaràs altres amics:
http://www.youtube.com/watch?v=PtbW7zYmYfM
Joan-Carles, pluja fina, flor universal i mistela magistral són, segur, les coses més boniques que algú ha dit d’aquest bloc, honoratíssima de la menció i de la companyia, gràcies, gràcies…
(m’agrada especialment pluja fina)