El senyor Khadim és senegalès, té 41 anys i en fa 8 va arribar a Itàlia, després de tots aquests anys treballant en negre i sense papers va decidir tornar al seu país i amb l’ajut d’alguns amics italians va comprar un bitllet d’avió.
A l’aeroport de Fiumicino, quan està marxant, el detenen per clandestí i el tanquen a la presó per jutjar-lo i expulsar-lo. De moment li cauen set mesos perquè tenia una vella ordre d’expulsió no complida (de lal qual ell no en sabia res). Des de la presó demana l’expulsió com a condemna alternativa, cosa que la llei contempla per diversos delictes, però li deneguen perquè l’expulsió no es pot aplicar al delicte de no haver complit amb una ordre d’expulsió.
El resum que fa el
Garante dei detenuti que jo ja m’estic embolicant:
Khadim que estava deixant Itàlia ara està tancat a la presó per no haver deixat el nostre país. Des de la presó sol.licita deixar Itàlia però no pot perquè ha de cumplir una condemna per no haver deixat Itàlia.
El de la foto no és el senyor Khadim, és el senyor Kafka als cinc anys, amb el seu cavallet preferit.
M’has fet pensar en un episodi del Snark on un porc és jutjat per escapar del corral i l’advocat defensor alega que l’acusat té una coartada.
I Kafka, moníssim! (mai no ria pensat que se li pot aplicar aquest adjectiu)
i digne de la visió esperpèntica que, ara mateix, està donant Europa al davant de qüestions com l’emigració.