Publicat el 29 de desembre de 2008
sambori brossià
.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Preciós, xalest. Gràcies
M’agrada molt. No coneixia la paraula, a Barcelona en diem xerranca.
Em sembla que ed deia així, o almenys així ho recorde dels meus anys d’estudiant (fracassat, fracassat…) de llatí. I també estava Ferrater.
Trobe que n’has fet una bella entrada… per al diccionariet. Ja ho sé que no és la idea, però, a mi només vore el teu poema, em pareix que no cal cap més aclariment. Excepte dos: que jo també sóc de Castelló i que hi ha una Rayuela per ahí.
quina xerranca brossiana més brutal ! Quanta imaginació, llibertat, vida que ens envolta, no creus ? Vaig remenant, ara que tinc un momentet, i em trobo amb apunts absolutament brutals, i em repetisc ….
Bon dia Marieta !
Maria, curiosament no ha estat l’únic apunt inspirat en una xarranca. Ens transporta a la infantesa.
Gràcies per participar!