Un altre país

"Descobrir com de potent podia ser l’escriptura ha estat un xoc". Roberto Saviano

Del seu llibre, Gomorra, en van parlar a  Wuming.cat

Ací se n’ha parlat molt i molt en els darrers mesos, encara que s’ha parlat poc del llibre, del que el llibre diu, i molt de l’autor i del que li està passant. Roberto Saviano, que encara no té ni 30 anys, viu amb escorta, ha hagut de deixar Nàpols i viu amagat. I el mataran.

El mataran, com diuen allà, els camorristes sono tardarielli ma non scurdiarelli que vol dir que potser arriben tard però no obliden, i al xic de la foto, que té 28 anys, li han firmat la sentència de mort i ho han fet públicament i més d’una vegada i el mataran, perquè ha escrit un llibre. (...)

De la banda dels intel·lectuals ha hagut una miqueta de tot, hi ha qui l’ha recolzat i ha expressat la seua solidaritat i, com diu ell, intenta protegir les seues paraules. Però també qui pensa que tot plegat és un muntatge per vendre més llibres.

A Octubre de l’any passat Umberto Eco va fer una crida al telegiornale del diumenge a la nit. Va dir que el cas era ben diferent del de Salman Rushdie, que en el cas de Saviano tothom sabia qui el volia matar i que qui s’havia de moure era l’estat i que era l’estat qui no l’havia de deixar sol. El dia següent el Ministeri de l’Interior va anunciar que li havien concedit l’escorta. Umberto Eco va dir també que el cas de Saviano més que com el de Rushdie era com el de Falcone i Borsellino (jutges sicilians assassinats per la màfia al 92). Ja, a Rushdie no l’han matat i als jutges sí.

Des del poder, a Nàpols, li han dit de tot. L’alcaldessa de Nàpols (de centre esquerra) va dir que era un fissato strabico, que volia dir que mira massa i en la direcció equivocada. Poc després, en una entrevista a La Repubblica va dir que renovava (renovava!) tot el seu afecte a Saviano. Hi ha molta gent que l’acusa d’haver embrutat la imatge de Nàpols, "m’ha sorprès negativament l’acusació d’haver enfangat la meua terra, d’haver especulat amb el seu dolor. Primer hi havia desconfiança i després hostilitat per com he explicat la criminalitat. Des de molta intellighenzia napolitana i del món purità de les lletres que s’ha sentit envaït per nous codis, noves visions i, sobretot, nous lectors", diu Saviano.

Saviano diu també: "Gomorra demostra la gran possibilitat de l’escriptura. Revolucionària. Perquè no és l’escriptura que t’obri el cap, no és l’escriptor qui fa lliures els lectors, són els lectors els qui fan lliure l’escriptor, que cancel·len la censura. Pamuk, Politkovskaja, Rushdie -que han hagut d’afrontar situacions més greus que la meua com testimonia el sacrifici de la periodista russa- han imposat les seues idees gràcies a l’empenta dels lectors. És un mecanisme que transforma el mercat, lligant consum i llibertat d’escriptura"

En parlaré més vegades, d’ell i del llibre. Llegiu-lo.