Un altre país

El que va passar dissabte a Roma va ser un robatori, un robatori amb intimidació i violència. Des que vaig tornar a casa encara tremolant i enfadadíssima, intente entendre el que va passar i reflexionar-hi, he llegit molta informació i molta contra-informació i el que llig confirma el que vaig pensar mentre em trobava allà (jo ja ho sé que a voltes estar-hi ajuda poc).

Des del començament va estar claríssim que estaven molt organitzats però era molt difícil entendre quants eren. Hi havia tres blocs d’unes cinquanta persones, un al començament i dos entre mig i a més grupets que anaven amunt i avall. A banda els cascs, les cares tapades i algun bastó no anaven especialment armats, després s’ha sabut que les molotov, les bombe carta (petards grossos amb metralla xicoteta) i la resta d’eines les havien amagat al llarg del recorregut de la manifestació.

La reacció de la gent i els intents d’aïllar-los i fer-los fora va ser molt intensa i molt valenta (feien molta por, molta), van intimidar, amenaçar i atacar (a aquest vídeo, al minut 1.07 llancen una bomba carta a un grup de valents que intenta fer-los fora, un militant de SEL ha perdut tres dits agafant una de les bombes per llançar-la lluny de la gent).

En quant va moure la manifestació, abans de mitja hora, ja van començar a cremar cotxes i a trencar la manifestació, la van tallar vàries voltes a diversos punts, organitzadament, intentant provocar càrregues de la policia. Després desfeien els grups i fugien o es barrejaven amb la gent, que intentava rebutjar-los com podia. 

L’acció més grossa (edificis en flames, barricades en flames, explosions i pluja contra la policia de petards, molotov, llambordes i ampolletes de plàstic plenes de pedres -que ja havien fet servir contra la gent)  la van fer a un punt de la manifestació on milers de persones ens vam trobar bloquejats a un carrer relativament estret i llarg sense quasi travesseres amb els enfrontaments davant i 150000 persones darrere. Van intentar per tots els mitjans que la policia carregara, i ho van fer quan van arribar els grups més ‘durs’ (COBAS -sindicats de base, i FIOM, el sindicat del metall), pensant que si la policia carregava aquests respondrien. La passivitat de la policia (no sé si per debilitat o per intel.ligència, no ho sé) i l’acció dels serveis d’ordre dels sindicats van evitar el drama. Si hagueren carregat contra la manifestació en aquell punt i en aquelles condicions no vull ni pensar el que podria haver passat. La policia i els COBAS van aconseguir ‘alliberar’ la zona i fer passar la gent sense que hi haguera cap càrrega contra la manifestació (ho van fer junts, es van parlar, és al.lucinant, demà passat estaran a bastonades a alguna fàbrica, però dissabte ho van fer junts). 

Després els ‘negres’ van aconseguir portar els enfrontaments fins Piazza San Giovanni in Laterano on la part de mani que anava per davant dels ‘incendis’ ja havia arribat i no sabia ben bé que estava passant. Allà sí hi va haver càrregues (les primeres), el blindat dels carabinieri cremat, els camions de la policia tirant aigua a pressió a la gent i la majoria de les imatges que han eixit als diaris, però la major part gent que volia fugir ho va poder fer, és una plaça molt gran, molt oberta i un convent i la basílica van obrir per deixar entrar a la gent i els van fer eixir per darrere o els van donar refugi. La resta de la manifestació no va poder continuar, els serveis d’ordre i la policia els van desviar cap a zones segures. 

No sé qui eren, supose que a la festa es va apuntar gent amb ganes de bastonades i fins i tot gent molt indignada que expressava espontàniament a pedrades la seua ràbia, però els que van intentar provocar càrregues durant la manifestació estaven organitzats. No sé si eren infiltrats i si ho eren no sé infiltrats de qui, però el que va passar no va ser la vella història de provocar incidents amb infiltrats per justificar càrregues indiscriminades, no va ser això. Va ser una altra cosa, però encara no sé quina.

Ara, tot i que (per esport) encara podria posar-me a discutir sobre l’eficàcia revolucionària de cremar caixers automàtics i contenidors d’escombreries, la discussió no tindria res a veure amb el que va passar dissabte, el que eixa gent volia era una carnisseria, volia sang (la meua i la d’altres centenars de milers de persones). Ens van utilitzar com a escuts i com a arma, l’objectiu érem nosaltres, ens van posar en perill i ho van fer sabent perfectament el que feien. No sé explicar la ràbia que em fa aquesta violència de la qual vam ser objecte, no se’m passa, no se’m passa. Ens van robar la manifestació, amb intimidació i violència.