Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Rita Levi-Montalcini

Millor afegir vida als dies que dies a la vida. Rita Levi-Montalcini

La bellíssima dona de la foto és Rita Levi-Montalcini. Va nàixer a Torí el 1909. Des de molt xicoteta va haver de lluitar per imposar la seua passió per l’estudi contra la severitat del pare i l’austeritat de les tradicions familiars. Ho va aconseguir i es va llicenciar en medicina el 1936. Tot i la seua ferma determinació a seguir amb la carrera acadèmica com a assistent i investigadora en neurobiologia, va haver d’abandonar l’hospital on treballava a causa de les leggi raziali feixistes: la medicina era una de les professions prohibides als jueus. Es va muntar un xicotet laboratori a casa (a la Robinson Crusoe, diu ella) per poder treballar i, en aquest període va descobrir la seua vocació: la recerca pura. Deixa Itàlia i quan els alemanys envaeixen Bèlgica, on s’havia refugiat, torna i es refugia a Florència. Allà, al 43, entra en la clandestinitat i comença a ajudar als partisans com a metge i, a més, esdevé una excel·lent falsificadora de documents.

En acabar la guerra va tornar a Torí i a la seua faena, fins que una universitat nord americana la va convidar per sis mesos i s’hi va quedar vint anys. Allà va desenvolupar les recerques per demostrar una intuïció que havia tingut al seu xicotet laboratori clandestí al dormitori de casa, i el 1952 ho va aconseguir:  va demostrar que existeix un factor específic que determina el creixement de les neurones. Els seus descobriments anaven contra el propugnat per Ramón y Cajal, que deia que el sistema nerviós està rígidament programat i no és modificable per les condicions ambientals o epigenètiques. El 1986 li van concedir el Premi Nobel de Medicina pel descobriment del Factor de Creixement Nerviós i l’estudi dels seus efectes en el desenvolupament del sistema nerviós.

L’any 2001 va ser nomenada senadora vitalícia pel President de la República. Ara que la majoria al senat és molt justeta, la dreta esperava que la Montalcini, que té 98 anys, sovint no aniria o no votaria. La determinació de la senyora, que l’altre dia va resistir una sessió de 16 hores, l’ha convertida en víctima d’atacs polítics i personals als quals ha contestat amb l’elegància i la força de la caracteritzen. Com diu ella mateixa: "Sóc dona, vella i jueva; sóc la demostració que es pot fer molt tot i les condicions de desavantatge". Crec que la seua autobiografia no està en català, en castellà: Levi-Montalcini, Rita, Elogio de la imperfección, Ediciones B, Barcelona, (1989)



  1. La sort de tenir una blocaire a Roma és que pots llegir posts com aquests i admirar aquesta meravellosa dona.
    Ja tinc un llibre per anar a cercar a les llibreríes.
    Absolutament d’acord; Millor afegir vida als díes que dies a la vida.
    Sense haver llegit res de Ritas Levi-Montalcini, la mateixa vida m’ha fet aprendre aquesta reflexió i la seguix al peu de la lletra.
    Bon diumenge !

  2. Tot i les condicions de desavantatge. És preciós. Cal no oblidar-ho. Gràcies, Marieta per aquestes perles de posts i de personatges que ens presentes i fas conèixer. Una abraçada des de Mallorca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de gent per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent