reacció emotiva
Acabe d’escoltar l’entrevista de Vilaweb TV a Rossanna Rossanda, és una persona que llig sempre amb interés i amb afecte, però no anem bé. No crec que siga molt útil dir el que ella diu: la gent no ha votat a l’esquerra perquè pensava “ens heu decebut, ens heu cobert d’amargor: no vos votem més”, però atenció, diu, aquesta no és una reacció política, és una reacció emotiva, no reflexionada.
Per què? per què quan ens voten a nosaltres és el fruit d’una profunda reflexió i és, per tant, un comportament polític i, en canvi, quan no ens voten és només una reacció emotiva, no reflexiva…ho he sentit tantes voltes! quan ens voten a nosaltres voten amb el cervell, si no, ho fan amb la panxa.
A mí personalment, el raonament “ens heu decebut, ens heu cobert d’amargor: no vos votem més” em pareix exquisidament polític o, si més no, no menys polític que “ens heu decebut, ens heu cobert d’amargor però vos torne a votar perquè jo sóc d’esquerres, perquè pertanyo a aquesta cultura política i encara que ho heu fet molt malament vos vote perquè sóc d’esquerres i és el que he de votar”. Aquest darrer raonament és el que ha fet moltíssima gent que ha votat Veltroni, i no crec que siga ni molt reflexiu ni més polític que emotiu.
L’esquerra italiana acaba de patir la davallada més catastròfica de la seua història i no crec, personalment i amb tot el respecte que me mereix una persona com la Rossanda, que respostes d’aquest tipus ajuden a comprendre el que ha passat ni, òbviament, a intentar solucionar-ho.
tens tota la raó, aquesta tarda la vaig a veure, a veure que diu,
Aquesta resposta de la Rossanda, no te ni cap ni peus. Encara ho entenc menys; es a dir, no entenc res de res: En aquest raco dels Pirineus, no estic al cas; encara que avui he fet una excepcio; a la tele nomes surt “el faldiller” i ni la mire, la veritat.
Tens raó. Trobo que el problema de l’esquerra és un manca d’adaptació als temps actuals. Es mantenen els discursos de fa 40 anys i el món ha canviat massa. L’esquerra no resulta útil, no soluciona els problemes reals de la gent, i és cert que la dreta tampoc no ho fa, però s’ha adaptat molt millor a la situació, fins i tot pren discursos i imatges que són més pròpies de l’esquerra. Per altra banda el que hauria de ser el sector principal de votants d’esquerra -la classe mitja baixa- viu una mena d’alienació consumista. S’empobreix cada vegada més però en canvi no n’és conscient. La targeta de crèdit, la play, els vols econòmics. El jovent actual viu una mena de fantasia de color rosa i no té cap mena de preocupació de com funciona la política o l’economia, és proclama un “sóc d’esquerres” com podrien dir “sóc del Barça” o “m’agraden les hamburgueses”. El dia que la realitat els fa despertar i veuen que el món no és com voldrien es troben que no entenen res de política i són incapaços d’entendre el funcionament d’una hipoteca. Hi ha la pobresa econòmica, però la pobresa intel·lectual és pitjor car a la llarga implica també pobresa econòmica. I l’esquerra avui en dia no dóna solucions a aquest problemes, més aviat sembla una mena d’aristocràcia del pensament a la que ja li està bé que tot segueixi igual.