Ràbia, plorera, impotència.
El que està passant al Cabanyal no té nom (o sí), les imatges són impressionants, la policia carregant contra els veïns (gent de totes les edats, entre els ferits d’aquest matí n’hi ha gent major), contra gent que amb les mans alçades vol defensar el seu barri.
Ho estan fent sabent que és il.legal i que no té remei, que, com diu l’Apòstata (desficiosa), cada rajola que trenquen ja no es pot salvar, no m’he pogut aguantar les llàgrimes veient la gent plorar mentre les cases eren enderrocades.
Sí que té nom, sí, marieta. I els qui envien les excavadores també en tenen. Nom i cognoms. I un munt d’adjectius qualificatius que em guardo al pap de tan precisos i lletjos com són. Sap molt greu.
I com deia Partal l’altre dia, qui reparteix la llenya de manera desaforada és la policía del delegat del govern socialista. Que no se’ns oblidi.
El Cabanyal és una ignominia que ens demostra al grau d’indefensió al qual hem arribat, i fa palès l’hipòcrita cinisme amb el qual se’ns demana lleialtat a les institucions perquè després exerceixin amb aquesta brutalitat el monopoli de la violència.
Penso quina resposta és legítim donar a l’exercici tirànic i destructiu del poder i com és lícit oposar-s’hi. Les respostes que se m’acuden ens podríen portar a tots plegats a la presó. I sí, hi ha “camionetas” de per mig.
Contra les desraons i la rondalla de les desraons, potser convinga hui llegir al Baydal.
Una nova perla de l’aturada de Ministra de Cultura que ens han plantat. Demana als ciutadans que tinguin paciència i confiança en la justícia: el jutge aturarà cautelarment les actuacions i no hauria de trigar més de 10 dies a fer-ho.
Au, amics del Cabanyal, ja heu sentit a la ministra socialista: conserveu la paciència, no perdeu els nervis, sigueu dialogants i enraonats i confieu en la casta de la toga mentre us enderroquen les cases.