Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 21 d'agost de 2008

psicòtrops

A Catània, un jove de setze anys després d’una agressió del pare va decidir anar a viure amb sa mare. A la mare, metge, li ha estat treta la custòdia del jove perquè, diu l’informe dels serveis socials, el jove freqüenta “grups extremistes on es fa ús de substàncies alcohòliques i psicòtropes”. El grup en qüestió és un cercle dels Giovani Comunisti, les juventuts de Rifondazione Comunista. Ací la notícia a l’Unità. Que el jove siga militant d’un grup tan perillós i extremista demostraria la incapacitat de la mare de fer-se’n càrrec (!).
Ara, que a Rifondazione Comunista siguen extremistes supose que és una qüestió opinable, que a les eleccions els va anar molt, molt malament, és cert, però pensar que s’han lliurat al consum de psicòtrops perquè han estat expulsats electoralment del Parlament em sembla una mica massa (a més, el jove i la mare han presentat exàmens mèdics que demostren que no s’ha drogat).
Poca broma, la notícia és certa, i parlem de Catània, una ciutat amb una densitat mafiosa altíssima i es dona el cas que el cercle dels perillosos extremistes que freqüenta el jove s’ha distingit per la seua lluita contra la màfia i per la legalitat.
Des que Berlusconi va dir que no era veritat que els comunistes mengen xiquets, però que a la Xina comunista els bullien per fer adobs per al camp (paraula, ho va dir), no n’havia sentit de tan grosses, i el que ens queda.



  1. Amb aquesta encertada frase va concloure l’espectacular espectacle de Toni Albà, Audiència iReal.
    Em ve al cap una copertina de Ballarò quan va haver guanyat Nicky Vendola per 52% dels sufragis i l’humorista digué: “ara tindran un problema, per alimentar-se de xiquets, de tants com seran…”
    Res, que els miricani se n’han sortit… I en aquella illa! De gent, que fa anys que en surt escopida, dissolta en àcid, a bocinets per l’aire, emigrada…
    Paciència!

  2. I gaudïm d’allò que hi ha sense restriccions. No estarem per temes. Si ens ho miram per la part bona, podria ser la fi d’una època lamentable on res no tenia contingut. Ara surt per alt. Entre poc i massa la mesura passa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent