Publicat el 8 de gener de 2011
propòsits
Enguany vaig lenteta, què hi farem.
Proposits per al 2011:
- Reprendre el costum de rellegir, rellegir molt, i no només Cortázar un altra volta, crec que començaré pel Quartet d’Alexandria de Lawrence Durrell, un altra volta.
- Escoltar més música, vull dir escoltar, no sentir.
- Fer el llit (quasi) tots els dies.
- Posar-me crema a la cara (quasi) tots els dies.
- Veure el més sovint possible la gent que vull veure, i si per veure la gent que vull veure cal agafar avions, paciència.
- Tornar a estudiar francès, ho reprendré on ho vaig deixar, als subjonctifs, i si és un avorriment, paciència.
- Tindre més paciència (crec que em farà falta).
- Tornar a aprendre de memòria, com feia quan era joveneta, els poemes i els texos que m’agraden.
- Ballar més (tot i que l’any passat Déu n’hi doret).
- Cantar més (encara).
- Tornar a prendre el ritme i el gust amb el bloc.
- Tornar a comprar diaris de paper (aquest ja l’he començat) i llegir-los (aquest encara no)
- Fer més les coses que m’agrada fer i fer-les millor.
- Escriure més a mà.
- No pensar-m’ho dues vegades quan em ve de gust telefonar algú, telefonar.
- Trobar-li el gust a passejar quan plou.
- Intentar (com siga) que l’ús del transport públic romà no m’acabe convertint en una misàntropa a-social.
- Ordenar els papers i l’ordinador (si no enguany, aquesta dècada).
- Re-enamorar-me del meu país d’Itàlia, malgrat tot.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
bons, bonics, petits però grans, pràctics, per no instal.lar-te en la rutina, per viure més i millor focalitzada a les coses que t’agraden. Tot no ho podràs fer, o potser sí, però el que val és l’intent, segur que podràs avançar en moltes coses que et proposes.
Bon any i bons propòsits.
Pere
Coneguts, compartits, humans, tendres, els teus propòsits se pareixen un munter als meus. Una besada per tu i en F.
Faig meus rellegir el Quartet i escriure més a mà: estic segur que els textos que surtin seran molt diferents dels que pareix el teclat.
Molt bon any nou Marieta!
un any més anirem passant pel teu país, malgrat Silvios, Carlos i altres tempestes.
« “You take people for granted in life. You don’t stand back and think, ‘How does he fit into the scheme of things?’ Then, when he’s gone, you suddenly realise.” He looks down at the carpet for several seconds, his head tilted to one side, his fingers fidgeting. Eventually, he speaks. “You realise: I’ve never met a more compassionate person.” And he sounds relieved, as though, after two hours’ conversation, he has finally managed to find the right words.»
que no t’havia dit quan m’has fet pensar amb este propòsit teu: «No pensar-m’ho dues vegades quan em ve de gust telefonar algú, telefonar.»