Publicat el 14 d'abril de 2008
Primeres reaccions
Açò s’embruta i molt, els primers resultats reals són terribles.
Primeres reaccions, meues: em menge la ràbia, envie, cordialment, a fer la mà els amics italians que em telefonen i em diuen que volen emigrar, que si els pisos a Barcelona són cars i que Zapatero sí que mola, apague l’ordinador, apague la tele, em pose un disc…crec que serà Samson et Dalila de Saint-Saëns Mon coeur s’ouvre a ta voix… (niente Verdi i niente Puccini, hui) i em pose a llegir, encara he de decidir què.
Au, bona nit i Visca la República (bananera).
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Mengem juntes la ràbia i avui aniversari de la República, ens apareix aquesta república bananera amb el personatge al capdavant juntament amb el fatxenda del Bossi.
quina merda més gran. Et planyo, vos planyo. Ah, i ni ZP mola tant, i encara menys Fabralàndia.
Jo ara arrib de Pollença, també una mica decebuda. Els meus republicans estaven tan guai, tan dormidets, tothom està tan de puta mare, que no he volgut fer de bruixa i despertar-los. La gent està de conya, no li expliquis malsrotllos. Si els sicilians volen dormir, per què els has de despertar… Lampedusa tenia tota la raó. Jo que m’havia aixecada del llit perquè no els volia deixar plantats, he demanat ajutori a un amic republicà perquè em donàs dues voltes a la bufanda amb el coll de la jaqueta per amunt, li he dit que em dugués un cafè amb llet ben calent i li he aconsellat que per a fer festes a l’aire lliure esperessin que les temperatures nocturnes fossin més suaus…
Anava a escriure dos petonets, un perhom. Però no no: un petó per a tots dos, i així el compartiu.
a ta voix. C’est la vie ( que han inventada els sinvergüences del nostre temps… diu Biel Majoral )