polèmica
“Les reaccions viscerals d’aquests dies em fan pensar que la profunda ferida que es va obrir a Itàlia durant la Segona guerra mundial no s’ha tancat encara“
Spike Lee
La darrera pel·lícula de Spike Lee, Miracle at St. Anna, explica la història d’una matança de civils feta pels nazis durant la II guerra mundial a Itàlia: el 12 d’agost de 1944 a Sant’Anna di Stazzema (Toscana) la 6na divisió de les SS va matar a 560 persones, a tot el poble. La pel·lícula està basada en una novel·la de James McBride amb el mateix títol.
El 1994, al soterrani de la fiscalia militar de Roma, un fiscal que s’estava ocupant del procés contra Priebke, va trobar un armari, amb les portes contra la paret, ple de documents sobre crims de guerra nazis comesos durant l’ocupació: l’armari de la vergonya , contenia un document titulat Atrocities in Italy, lliurat pels serveis secrets britànics als jutges italians amb tota la documentació i que aquests van amagar fins que va ser trobat al 94. Gràcies als documents de l’armari, aquest any han estat condemnats en via definitiva, deu ex-SS per la massacre i, a més, el jutge militar va determinar que no es va tractar de represàlia (acceptada pel dret militar) sinó d’un assassinat massiu i premeditat. Com en molts altres casos de matances nazis, durant molts anys s’ha discutit sobre la responsabilitat que els partisans podien haver tingut en provocar als ocupants, en els danys patits per la població civil, i encara se’n discuteix.
La pel·lícula de Spike Lee encara no s’ha estrenat i ja està fent córrer rius de tinta, l’ANPI, Associazione Nazionale Partigiani d’Italia, han criticat durament el film acusant-lo de responsabilitzar als partisans de la matança, de revisionisme i de fals històric i reclamen que el director demane perdó per la pel·lícula.
Ahir, Giorgio Bocca, un dels periodistes més seriosos d’aquest país i ex-partisà va publicar a Repubblica un article contestant a unes declaracions de Lee on deia que “Després dels atentats els partisans fugien a les muntanyes deixant a la població civil exposada a les represàlies alemanyes“. L’article es titula Estimat Spike Lee, per açò jo partisà disparava i fugia, on explica com funcionava la guerra partisana i fa una defensa aferrissada dels partisans, del seu honor i de la seua memòria. Hui Spike Lee li ha contestat: Estimat Bocca, jo no sóc el seu enemic, dient que la frase en qüestió havia estat treta de context, que, òbviament, ell no condemna aquestes tàctiques de la guerra partisana i demanant-li que quan haja vist la pel·lícula la jutge, però que no ho faça en base d’una citació mal feta.
La polèmica està servida, demà s’estrena la pel·lícula amb la presència del President de la República, ex-partisà, només puga aniré a veure-la i ja diré què m’ha paregut.