Una de les coses que em va sorprendre quan vaig arribar a Roma i que encara ara sovint em fa somriure caminant pel carrer, és la quantitat de pintades ‘d’amor’ que hi ha per les parets, algunes molt coentes i d’altres molt boniques, d’aquelles que secretament t’agradaria que foren per a tu.
Es veu que el costum és molt antic, a Pompeia les parets de la ciutat són plenes de pintades, n’hi ha de polítiques però també d’amor.
A Pompeia n’han trobat vàries dedicades a la mateixa persona, Novellia Primigenia, que era una actriu famosa per la seua bellesa (probablement era també una prostituta). Sabem que era de Nocera, a un mur de Pompeia hi ha escrites les instruccions per trobar-la: “A Nocera, a prop de la Porta Romana, al raval de Venere, pregunta per Novellia Primigenia” (recorda a “Si vas a Calatayud…”). N’hi ha una preciosa, dedicada a ella, descoberta el 1955:
Primigeniae Nucer(inae) sal(utem)
Gemma velim fieri hora non amplius una
ut tibi signanti oscula pressa darem
Et salude, Primigenia de Nocera,
Voldria ser la gemma del teu anell, només un hora,
per besar-te fort quan imprimeixes el teu segell.
L’he traduïda d’una traducció a l’italià, del llatí no en sóc capaç, si algú la pot traduir millor…
De totes maneres es veu que també a Pompeia hi havia qui estava fart de tantes pintades i a una paret que era plena algú va escriure:
Admiror, Pariens, te non cecidisse ruinis
qui tot scriptorum taedia sustineas
Que vol dir: “Me meravella, oh paret, que tu encara no t’hages enrunat, tu que has de suportar les ximpleries de tants escriptors”.
«Chi getta semi al vento, farà
fiorire il cielo», vist al Pont Principe Amedeo Aosta Savoia de Roma el 9 de
setembre de 2008.
A San Sebastián de los Reyes, en una casa enrunada i deixada de la mà de déu des de fa tres o quatre anys, s’hi llegeix: “Escondéis la higuera bajo el cemento igual que vestís a los hombres de uniforme: para que no se renozcan.”
Sempre m’han sorprès les pintades d’amor repartides per tots els racons d’Itàlia, tot i que vaig començar a fixar-m’hi a Roma. Els ponts de Venècia, els vagons de mercaderies que les porten amunt i avall, qualsevol façana o racó de mil llocs …
És com bé dius, portar el somriure constant quan camines per les ciutats!