per llogar-hi cadires
Jo amb ells he viatjat molt, molt, van ser els primers que van fer Roma-València i jo hi vaig quasi cada mes, però ja fa temps que sempre que puc viatge amb qualsevol altra companyia.
Trobe que tot plegat comença a parèixer una broma de mal gust. Val que, sovint, et deixen lluny de la ciutat de destí (una volta a Girona dues xiques nòrdiques amb dues motxilles més grans que elles em van preguntar el camí per anar a peu al centre, de Barcelona); val que mai, mai, publiquen els preus amb les taxes incloses; val que et facen pagar cada gram de sobrepès a l’equipatge a preus que només compensarien si transportares diamants o opi; val que darrerament l’equipatge de mà haja de ser una bossa i prou i facen el numeret de fer posar tot a dintre a peu d’escala de l’avió (fa poc una assistenta de vol em va fer posar a la bossa el llibre que duia a la mà per entrar a l’avió dient-me que, si no, eren dos bultos); val que darrerament hagen decidit fer pagar 40 euros si el passatger no ha imprès la targeta d’embarcament (però ho haurien de dir clarament en comprar el bitllet, no tothom mira el correu electrònic el dia abans), val que et facen embarcar a trompades (a voltes em recorda el metro de Tokio amb el senyor que empeny la gent) i que es passen tot el viatge intentant vendre’t alguna cosa, ara una cocacola, arar un bitllet de loteria, un perfum o un bitllet per un autobús que et durà al centre de la ciutat de destí (a més, menteixen, a Roma el seu autobús no és la manera més barata i més ràpida d’arribar al centre). Fins i tot quan van anunciar que estaven pensant fer dur l’equipatge a l’avió als passatgers, vaig pensar: bueeeeno. Però el lavabo de l’avió que funciona amb monedes ja em pareix una exageració i la idea de Ryanair de vendre bitllets per a viatgers dempeus em pareix massa (decisamente troppo), no només no pense viatjar de peu dreta mai, no pense agafar un avió amb llocs per a aquesta espècie de tercera classe de viatgers, trobe que aquesta volta han exagerat.
Quant més va, pitjor ens ho posen: un viatge en avió és de les coses més estressants que es poden viure en l’actualitat. Per cert, aquest diumenge passarem per Roma en ruta cap a Toronto (que també té nassos la “drecera”).
Quina manera de collar, estos irlandesos. Acabaran lligant-te a la cua o venent seients al celler. Això de no deixar-te ni pixar debades ja em sembla una frontera de decisament troppo…
Encara que gràcies a Ryanair, camí de Sardenya, vaig veure una de les operacions combinades més glorioses que mai hagi vist: una familia sarda, carregada fins al capdamunt, amb bosses que resultava impossible que aconseguissin encabir en tre els ferros de comprovació, amb paquets i fardells per tot arreu, van arribar en bloc i, mentre l’un donava punyades a la seva bossa per fer-la entrar, l’altre distreia a l’hostessa, el de més enllà anava passant a puntades de peu i d’amagatotis una altra bossa i les dones feien un numeret de lamentacions digne de l’escena d’un teatre: bestial.
Al final, tots cap a dins, sense ni un ral de sobrepreu.
Imagino, però, que això ho veus vegada sí i vegada també i que tampoc t’explico res de nou…
quanta rao tens, em fa molta ràbia que et tracten com un corder i aguantra-los eixa publicitat en continu dalt del avio, diria que el millor és que a Reus i a Girona parlen en català (bé, ells no, el megàfon).
Si deixen anar la gent dreta serà un pas més, i un dia haurem de dir prou…però com tornem al lado de allà bé de preu?
I si parles amb gent que hi treballi argumenten coses com ara: és que al final voldreu viatjar gratis, no poden sortir els números, no pot ser que tothom vulgui volar… i no parlo de jefes, parlo de simples “”ostesses”. Té collons!