paraules
El vídeo del que parlava a la darrera entrada, el del quasi porcodio de Berlusconi, va eixir la setmana passada però l’havien gravat fa mesos, en una de les visites que va fer a l’Aquila per fer promeses a la gent que havia perdut la casa i tot en el terratrèmol.
El dia que va eixir el vídeo algú va gravar aquell on explica un acudit cruel i racista (sobre jueus, el mateix dia que al Senat un senador del seu grup va fer una declaració antisemita en el seu discurs -encara no ha passat res, cap reacció del govern o del President del Senat), era el dia que el govern s’havia salvat per un pèl i clar, Berlusconi estava molt content, molt. Va fer una brometa graciosíssima, va dir que l’esquerra el volia enviar a casa però com que ell en té vint, de cases, no sabria a quina anar. Llàstima que no la fes a l’Aquila, aquesta broma, segur que haurien rigut molt.
De totes maneres el Vaticà ja no hi pensa, a condemnar-lo o criticar-lo, ara estan molt ocupats (sempre tan preocupats pel dret a la vida dels embrions) declarant que donar el Nobel de medicina a l’home que ha permès que milions de persones amb problemes de fertilitat puguen tindre fills, és inacceptable.