Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

nou govern

Ja tenim nou govern. La veritat és que no conec a quasi cap dels nous ministres, provenen quasi tots del món acadèmic i tenen currículums excel.lents.

Jo ho comprenc que sone estranya l’alegria per un govern sense polítics i sense eleccions, però va com va i ací, en general, la gent està molt contenta. Al nou govern, a més, hi ha tres dones, dues en ministeris clau com Interior i Justícia, són dones normals, amb cossos normals i que han estat triades pel seu currículum i no pel motiu pel qual va triar l’ex-president (quin gust) les seues ministres. Una altra gran novetat és que cap dels membres del nou govern és indagat o condemnat per màfia (ni per res).

Monti aporta, a més, altres novetats. A les conferències de premsa respon a les preguntes dels periodistes, ho fa amb precisió i educació i no explica acudits masclistes. Pareix que els nous ministres també són persones educades i saben usar correctament els subjuntius, és cert que comparant amb els membres del govern anterior una cabra pareixeria un lord anglès, però aquest canvi d’estil jo, personalment, el trobe molt d’agrair.

Ja veurem què faran, el senat encara està en mans de l’ex-president i ens esperen temps durs, ja veurem.



  1. El que de Monti ens sembla extraordinari (que esculli els ministres pel seu currículum, que sigui educat, que no expliqui acudits masclistes, etc.), en realitat, hauria de ser senzillament normal. El que passa és que ens hem acostumat a una situació tan anormal que ara ho trobem tot fantàstic…
    Ara bé, si vols conèixer l’opinió d’una “catalana en cos d’italiana” sobre la dimissió de Berlusconi i el nou encàrrec de Monti, aquí la tens:
    http://etruscat.blogspot.com/2011/11/fatta-litalia-un-cop-feta-italia.html#comment-form
  2. espero i desitjo que quan el militar o l’organisme de torn faci “dimitir” al govern que hi hagi a l’Estat espanyol, ni aplaudeixi ni canti l’Al·leuia. La malmesa democràcia -i la soberània popular- d’aquest país li agraïra.
    Per molt cràpula que pugui ser un carreg electe, els únics que ténen el dret de fotre’l fora són els ciutadans que ténen dret a llur elecció, mai un organisme aliè a la soberània popular.
    El què ha passat a Itàlia (i a Grècia) és vergonyós: és la tornada al despotisme il·lustrat: “tot per el poble sense el poble”. Aqui a l’Estat espanyol també les dictadures de Primo de Rivera i de Franco van ser justificades pels seus defensors per una pretesa desfeta social.
    Si els valencians voten al PP, els catalans a CiU, i els andalussos al PSOE… qui és l’il·luminat que té el dret de saltar-se la sobirania popular de valencians, catalans o andalussos? Doncs per a mi, a Itàlia ha passat quelcom de semblant.
    A part, clar, que el CV (curriculum vitae) d’aquest nou primer ministre itàlia no és una patena, que diguem… Això sí: per TV3 va sortir el flamant nou 1r ministre sortint d’una missa. És la prova fefaent -per alguns- que és una bona persona, i que si va a missa té el cel guanyat… els subdits, segur que l’infern en terra (el karma que es crea per votar “incorrectament”).
    Atentament

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent