Els defensors de la vida que tenim al Senat italià van aprovar la setmana passada un disseny de llei sobre seguretat i entre altres vergonyes van aprovar una esmena de la Lega Nord que preveu la possibilitat per als metges de denunciar els immigrants irregulars (clandestins, en diuen), cancel·lant una norma segons la qual els metges no han de denunciar els immigrants irregulars que vagen a fer-se visitar a les estructures sanitàries públiques. Les associacions de metges, els sindicats i la conferència episcopal han protestat i han dit que no pensen denunciar ningú.
Aquesta va ser la resposta del cap de grup de la Lega al Senat a les protestes de l’oposició: Vosaltres sou racistes, sempre i en tot cas de la part dels estrangers, abans que dels italians honestos que paguen els impostos. És la nostra llei i les crítiques ni ens toquen. Des d’avui sobre la seguretat es canvia ruta: abandonem la bondat (buonismo) fallida dels governs precedents, d’ara en avant serà lluita dura a la immigració clandestina i a la criminalitat.
La llei no ha entrat encara en vigor, l’ha d’aprovar el parlament i ho farà, però les conseqüències de la por no s’han fet esperar. Des que va començar a parlar-se’n i amb l’ambient que hi ha darrerament, les urgències dels hospitals s’han buidat d’immigrants. A Torí, a l’ambulatori Camminare insieme, on treballen més de cent voluntaris i on, des de sempre, van els més desgraciats de la ciutat, la sala d’espera està buida per primera volta en quinze anys. Els metges diuen que ja va començar a buidar-se quan se’n va començar a parlar a la tardor, però des de la setmana passada quan va passar la llei al Senat no hi va quasi ningú. Malalts que estaven seguint tractaments, dones embarassades… senzillament no han tornat. Aniran, si van, només quan s’estiguen morint i qui sap com es curaran si es curen.
(Darrerament tinc una dificultat molt grossa quan escric ací sobre política italiana, estic fugint d’estudi, el meu problema és político-lingüístic, no trobe les paraules, intente mantindre un to i no omplir les entrades de les paraules que em venen al cap i em costa moltíssim, de veritat)
La gent de Camminare insieme han posat un cartell a la porta que diu: NOSALTRES NO DENUNCIEM NINGÚ. Esperen recuperar la confiança dels seus pacients, jo també, jo també espere recuperar la confiança.
De la banda del Sena estant: «Denunciar és un deure republicà». O en versió original: «la dénonciation est un devoir républicain», Frédéric Lefebvre, portaveu de l’UMP, el partit del govern a França.
No sé com es deu dir al teu poble. Al meu ens conformem a dir que en todas partes cuecen habas.
Cada dia ens fas patir més vivint a aquest país de bojos. Les teves cròniques semblen escrites des de terra de missions. Queda alguna esperança per aquest bell país?
Maria,
Itàlia no té remei. Si hi ha un paradigma de bella decadència europea actual és Itàlia. Només qua a Itàlia la descomposició està més avançada. És la còpia del que va passar amb l’Imperi Romà. Només cal fer travesses sobre qui són els bàrbars i qui són els sàtrapes.