Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

noranta

Vosté eixirà de la història i entrarà en la trista crònica que li escau.
Aldo Moro, quan era presoner de les Brigades Roges, en una carta a Andreotti

Quan ell va començar hi havia Lenin a l’URSS i Wilson als Estats Units, ha vist passar vuit papes i 17 presidents dels Estats Units. És, segurament, la persona que més alts càrrecs ha ocupat a Itàlia. És el personatge més ambigu i més fastigós (i aquesta és, òbviament, una opinió personal) de la història republicana italiana. Hui, Giulio Andreotti fa noranta anys, ha sobreviscut a tot i a tots, fins i tot al procés per col·laborar amb la màfia, on només es va poder demostrar la seua implicació fins el 80, la seua “autèntica, estable i amigable disponibilitat vers els mafiosos“, per als seus contactes amb la màfia després d’eixe any el tribunal va establir que faltava “qualsevol element que consentira la reconstrucció dels col·loquis“. Ha aconseguit, fins i tot, que l’opinió pública parle de la sentència com si fóra una absolució, en lloc de delictes reconeguts pel tribunal però prescrits.
És un dels nusos de la història recent d’aquest país, quan es rasca una miqueta a molts dels anomenats “misteris d’Itàlia”, sota es troba ell, sempre. És el democristià, la imatge de la pitjor democràcia cristiana  d’aquest país.
Com deia fa temps un còmic, quan morirà (perquè morirà) ho sabrem tot, només caldrà mirar a la caixa negra que té a la gepa.



  1. Conforme vaig llegint el post, sembla que l’ Andreotti de la foto es vagi recargolant més i més sobre si mateix mentre es frega les mans de satisfacció.

    Has sabut escollir la foto justa per il·lustrar el text

  2. Tot esperant de contestar-te a d’altres coses, una troballa de dissabte que pense que hi escau:

    Non è questo ‘l terren ch’i’ toccai pria?
    Non è questo il mio nido
    ove nudrito fui sí dolcemente?
    Non è questa la patria in ch’io mi fido,
           madre benigna et pia,
    che copre l’un et l’altro mio parente?
    Perdio, questo la mente
    talor vi mova, et con pietà guardate
    le lagrime del popol doloroso,
           che sol da voi riposo
    dopo Dio spera; et pur che voi mostriate
    segno alcun di pietate,
    vertú contra furore
    prenderà l’arme, et fia ‘l combatter corto:
           ché l’antiquo valore
    ne gli italici cor’ non è anchor morto.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de gent per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent