Publicat el 28 de setembre de 2009
nobel
no és broma, si algú vol la samarreta o escoltar l’himne de la campanya…, el que m’estranya és que només el proposen per al Nobel de la pau i no per al de física, literatura o química, ja posats.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Ja veig que t’agraden les cançons Maria, i seguint amb el tema de Silvio per il Nobel… mira: http://www.youtube.com/watch?v=Lfd2sF_VsNc
(No us perdeu els comentaris de sota, el video ha obert els ulls a molts! 🙂
Que la història es repetia, primer com una tragèdia, després com una farsa? Però això ja sembla francament una xarlotada!
Estic buscant algun adjectiu per descriure aquesta proposta. Pero no el trobe, no tinc paraules. Això sí, he sentit una punxada al cor, serà greu?.
delirant, hilarant, carnestolter… Potser de tan ridícul faci riure ;-)) i es torni verd com la fel.
Maria, ahir vaig sentir el discurs del Silvio (i també vaig poder observar la seva bellesa en paraules seves) a la Festa della Libertà. Estic horroritzada!!! Segurament si busquem per les hemeroteques trobarem algun discurs semblant de Mussolini.
Per cert, aviat serem conciutadanes!!!! Al novembre mi transferiro a Roma!!!! Així que a veure si ens veiem algun dia per fer un caffè i em fas de cicerone.
Fins aviat!
Per cert, en les nostres vides paral·leles, he llegit que tu també has passat fa poc per Nova York! Gran ciutat. M’ha agradat molt.
Em vé al cap una anècdota: Nàpols, eleccions generals italianes, la Mussolini “metafòricament” repartint pasta prop de Quartiere Spagnolo. Uns coneguts del Vomero diuen “Només Berlusconi ens treurà d’aquestes vergonyes nacionals” (es referien a l’espectacle de l’Alessandra Mussolini). Bé, sense comentaris. Això si, abans em poso la samarreta del Naranjito.