Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

no done a l’abast

A Roma tindrem un ghetto novo, com a Venècia. Un no, set. Set guetos amb un cordó de seguretat doble al seu perímetre; amb portes on, per entrar o eixir, tothom, residents o visitants, s’haurà d’identificar i a les deu de la nit els no residents fora i les portes tancades. Policia municipal a dintre i patrulles de policia rondant per fora, a més qui ha estat condemnat per algun delicte no podrà aspirar a una plaça (sempre pot presentar-se a les eleccions, el parlament n’és ple de condemnats per algun delicte).
Són algunes de les normes del “Regolamento per la gestione dei villaggi attrezzati per le comunità nomadi nel Comune di Roma”, les normes per als camps per a gitanos que ha muntat l’ajuntament,  he llegit de dalt a baix la notícia i no he vist res de bateigs forçosos, s’hauran distret.

Jo en realitat havia anat a fer una volteta pels diaris per escriure una entrada sobre la condemna a quatre anys i mig per corrupció a un advocat a qui Berlusconi  va pagar 600000 dòlars per testimoniar en fals al seu favor en dos processos per corrupció contra Il Cavaliere. I sobre la itàlica anomalia que fa que siga condemnat el corrupte i el corruptor no, perquè com que és president del govern s’ha fet fer una llei que el fa immune. Quan he obert els diaris he vist que Veltroni havia dimitit i m’he passat una estona llegint-ho tot i he pensat que faria l’entrada sobre el que queda del PD, clar. Després he llegit la notícia d’ací dalt i m’he encès.

No done a l’abast.

 



  1. Anit vaig veure a les notícies això de Veltroni i vaig pensar que faries una entrada sobre el tema però ja veig que no pareu de produir notícies alarmants i que no pots més.

    Demana una setmana de vacances i ens ho contes tot, jejejejj!!

  2. Pensava que havies fet una declamació hiperbòlica, Maria, t’ho ben juro. Després he anat a llegir el Regolamento (bé, el resum de La Reppublica) i encara em costa de creure. Però bé, quan s’han acceptat a la Unió Europea països com Eslovàquia, amb programes d’esterilització de gitanos, ja s’ha obert la portella a la lagerització de l’estranger. Amb l’afegit sinistre que els gitanos ni tan sols són estrangers o immigrants.
    Pensava avui o demà escriure alguna coseta lleugera sobre gastronomia, però em sembla que la cosa reclama un canvi de plans.

Respon a Alexandre Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent