Jo, clar, m’ho estic mirant tot des d’ací, bocabadada.
Dimarts pel matí, quan, amb Catalunya ràdio a l’orella (gràcies), vaig sentir la Muixeranga quasi em fonc i després, en arribar a casa, enganxada al 3/24 online (gràcies) i rebent missatges i fotos d’amics que hi eren (gràcies) i comentant el que vèiem amb altres membres de la diàspora meravellada… no tinc paraules per dir-vos quin goig fèieu.
Mirant-vos des de casa vaig pensar que era una manifestació plena de somriures, i vaig pensar en la multitud contenta del poema d’Estellés, i vaig pensar que estava passant, estava passant el poema d’Estellés.
Gràcies.
– la foto és una de les que va anar publicant Vilaweb durant tot el vespre (gràcies, com sempre)
Allò que més sorprenia i delectava és que passés malgré eux, atès que l’esforç principal gairebé unànim de l’establishment polític català ha consistit en què no succeís i menys en aquest termes. Que ara els toqui anar corrents i esbufegant per a posar-s’hi al capdavant i mirar de reconduir-ho abans que la marea no se’ls emporti és també per a gaudir-ne.
Ara bé, avui el Mas ja ha anat a llegir el pregó de Festa Major a Madrid i a fer les tombarelles convergents de costum (que si Catalunya necessita un estat, però estant-se de dir quin i aquestes proeses en les quals només ells poden donar sempre un repic més de tambor)
PS: Uf, feia molt que no em posava en sabatilles per aquesta santa casa. Que s’hi està còmode, manoi!
….. i el meu genoll fet pols …..
-se orgullosa!!
Ara toque que els politics ho gestionin bé, (de moment el govern s’hi ha posat amb serietat. No és fàcil, cal convençer a molta gent que viu aquí i no pensa com nosaltres. Cal que se sentin segurs ells també, que formen part de tot això.
Cal recolzament d’Europa (difícil…).
Cal que siguem ferms. Ho serem!