Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

mordassa

Tothom li diu legge bavaglio (llei mordassa), havia de ser aprovada aquesta setmana que ve però pareix que l’aprovació salta a setembre després d’una intervenció del President de la República dient que tal com és no la firmarà. La llei, entre altres coses, limita moltíssim l’ús per part de la magistratura i les forces d’ordre de les interceptacions telefòniques (Berlusconi i els mafiosos estan contentíssims), pràcticament en prohibeix la publicació als diaris i, de pas, tracta els blocs com si foren diaris, introduïnt penes severíssimes per als blocaires, obligació de rectificar en 48 hores i reintrodueix el delicte d’instigació a la desobediència civil (!). Jutges, sindicats de policia, diaris, periodistes i la xarxa, tots estan en contra. N’hi havia convocada una vaga per al 14 de juliol (crec es farà a setembre).
Després que Berlusconi demanara a una reunió d’empresaris que no donaren publicitat a Repubblica, un grup de ciutadans organitzats via facebook van comprar i publicar, abans d’ahir, una pàgina de publicitat a Repubblica per la llibertat d’expressió.
Ahir, l’ex jutge Di Pietro va comprar una pàgina a l’Herald Tribune amb una crida a la comunitat internacional denunciant que la democràcia italiana està en perill.
Hui, a l’Espresso publica un article, després d’un llarg silenci, d’Umberto Eco. Diu que va dubtar molt quan li van demanar l’article en defensa de la llibertat de premsa, perquè, diu, si cal defensar-la vol dir que ja està molt malalta. Diu també que no té massa sentit anar contra Berlusconi, que el problema és la societat italiana que li permet governar i en fa una comparació amb el consens del que gaudia Mussolini. Després de parlar de la inutilitat de tot plegat, al darrer paràgraf diu:
Ja, per què fer-ho? el perquè és molt senzill. El 1931 el feixisme va imposar als professors universitaris, que eren 1200, un jurament de fidelitat al règim. Només 12, un 1%, van refusar i van perdre la faena (…). Tants altres, aconsellats fins i tot per Palmiro Togliatti o per Benedetto Croce, van jurar per poder continuar difonent els seus ensenyaments. Potser els 1188 que van romandre tenien raó, per raons diverses i totes honorables. Però aquells 12 que van dir que no van salvar l’honor de la Universitat i, en definitiva, l’honor del País.
Per això cal a voltes dir no, encara que, pessimistament, se sap que no servirà per a res

* La vinyeta és d’Ed Stein



  1. Jo el que no acabe d’entendre és perquè la societat italiana ha tornat a votar majoritariament a Berlusconi.  Ja sé que hem de respectar la decisió de les urnes, però tinc dret a no entendre res. I també és respectable. Maria, és impossible no parlar de Berlusconi i de la teua malalta Itàlia. També arribará la mordassa als blocs?
    La vinyeta és molt bona, molt encertada.

Respon a paqui Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent