Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

moral

Supose que ja ho haureu llegit, el New York Times està destapant aquests dies la història d’un capellà que va abusar de 200 xiquets (200 xiquets) i de com el Vaticà (concretament Ratzinger) ho va ocultar. No pense dir res, és massa horrorós tot plegat per trobar cap paraula a dir. De totes maneres al Vaticà poden estar tranquils, des de l’altura de la seua autoritat moral Berlusconi els ha felicitat per com combaten la pedofília, a canvi la conferència episcopal italiana ha demanat el vot per la dreta a les eleccions de diumenge, (com és sabut és Berlusconi qui defensa els valors morals cristians).
Però no volia parlar d’això, el que volia explicar és una cosa que va passar ahir, un grupet de membres d’una associació de víctimes d’abusos es va manifestar davant del Vaticà, supose que per estar segurs que no els passava res, es van posar a Plaça Pius XII, davant de Sant Pere, justet al límit entre l’estat italià i el vaticà, de la banda italiana, a un estat de dret. Reproduisc a continuació la notícia que l’agència Ansa va publicar ahir, sense més comentaris:

La policia va interrompre una xicoteta manifestació de l’associació de víctimes nord-americanes de capellans pedòfils SNAP, que tenia lloc a la plaça Pius XII, davant de les columnes de Sant Pere. Als quatre representants de l’associació, dos homes i dos dones, que estaven parlant amb els periodistes després de les revelacions del NYT sobre el silenci de l’aleshores Cardenal Joseph Ratzinger sobre un cas d’abusos a centenars de xiquets a Wisconsin, se’ls va endur la policia a comissaria. Abans els havien demanat els passaports. La presidenta de l’SNAP, Barbara Blaine, mentre l’arrestaven va preguntar vàries voltes en anglès ‘He fet alguna cosa mal feta?’ (ansa.it, 25.3.2010).

Voldria que algun responsable de l’Estat Italià responguera a la senyora Blaine, i de pas a mi. 



  1. Ni per això, ni per tantes altres coses que fan.
    Es limitaran a seguir fent, mirar-te amb cara de despreci per gossar posar-los en dubte i fer-nos sentir indefenses i impotents.
    Hi ha coses que no canvien mai.

    (Tant de bo m’enganyara, però…).

  2. La clau que hauria d’obrir tots els panys és aquesta queixa de Blaine («He fet alguna cosa mal feta?»). Per què serà que recorda un conegut poema de Postguerra, una època de fam, mort i misèria econòmica i moral: 

    ENCARA
    Encara, de vegades, alguna nit, escoltes
    la pregunta. Què has fet, què has fet? No saps què dir.
    Ruth, als peus del teu llit, et pregunta què has fet.
    Déu meu. No saps què dir. I calles. No contestes.
    Apretes ben bé els ulls. Saps fer-te bé el dormit.
    Però als peus del teu llit tu veus el bult de Ruth,
    insomne des de sempre, preguntant-te què has fet.
    Què has fet d’aquella fe, qui et va trencar el cànter
    de l’aigua de l’aljub? I pregues. Ardentment,
    apretes els ulls, pregues. Et saps sol. Tens l’amarga
    consciència de la teua soledat, la de tots,
    d’un en un, batallons de soledats informes.
    Va clarejar, de sobte, una flor llargueruda.
    Volies entregar-te íntegrament a Déu.
    Fores sincer. Com mai. Però, no obstant, què has fet?
    Déu meu, Déu meu. No em deixes. I saps que Déu no et deixa.
    Mai no deixa ningú. Déu meu, no em deixes mai.

    Mires als peus del llit, a Ruth. Què has fet? Què has fet? 

  3. no, no passarà res, el Vaticà és prou poderós com perquè no passi res. Mentre hi hagi algú que necessiti un déu inventat per saber sobreviure al damunt de la terra, ells tindran poder i no passarà mai res.

    Em pregunto, però, com és que aquí, a la pell de brau, no n’hi ha d’aquests casos. Serà perquè som la reserva espiritual d’occident? Mossèn Rouco i tota la seva cort d’enfaldillats són la garantia definitiva de la moralitat més estricta, perfecta, impecable i implacable.

    I és que sempre tenim motius per sentir-nos millor que a l’estranger!

  4. La moral financiada amb diner públic. I a sobre, en aquest país nostre, vinga a riure les seves gracietes: fer un programa en directe de Catalunya Radio des de Montserrat (el monestir), perquè “beneïen” l’orgue (desprès diran que els testimonis de Jehovà són superticiosos); fer una entrevista a la mateixa emissora al cap de la secta a Barcelona (per rentar la cara pels casos de pederastria); i dintre de poc la visita a Barcelona del cap principal a nivell mundial de la secta… qui ho pagarà, les despesses? I cada diumenge l’acte de màgia d’aquesta caterva de facinerossos: la “santa missa” per teles i radios públiques.
    Si us plau: quant volgeu referir-vos a la secta de l’Església catòlica, apostòlica i romana, no digeu que és cristiana… no ho és. Ni tan sols creu en la Biblia! Sols creu en el poder.
    Atentament.

  5. Tots els que intenten aplicar la lògica a Itàlia acaben embogint. No és un país com els altres; mentres als altres països la màfia i la corrupció s’intenta fer amagadament, a Itàlia és part de la vida pública. Berlusconi controla tot el poder, i després de trencar rel·lacions amb la camorra, detinguent els màxims responsables i fent una gran neteja de camorristes a la Campània, no té ganes de perdre un dels aliats més potents que té. Doncs, la resposta a: “He fet alguna cosa mal feta?”. Doncs sí, anar en contra d’un amic de Berlusconi. Per consegüent, entenent que Berlusconi és la llei, aquest grup ha anat contra la llei.

  6. Els vertaders culpables de la història no s’ho pregunten mai. Només els innocents s’ho poden demanar per si fos el cas que hagueren ignorat algun codi. Fa feredat i oi

Respon a desficiosa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent