Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Magdalena!

L’Alcalde de la ciutat
i terme de Castelló
té hui la satisfacció
de fer saber al veïnat
que ja és el dia arribat
de la nostra Magdalena!

Demà me’n vaig a Castelló, dissabte comencen les festes. Estaré molt poquet però no em pense perdre res, diumenge en lloc de la romeria a l’ermita jo faré la meua romeria personal a l’aeroport de València per tornar a casa, mig morta però satisfeta.  Tot i que enguany pareix que plourà.
Les festes de la Magdalena es van convertir es festes majors en els primers anys del franquisme quan, per substituir les que ho eren abans i que commemoraven la resistència anticarlina de la ciutat, es van crear unes noves festes majors al voltant de la tradicional romeria a l’ermita de la Magdalena i al castell vell. Així, alguns dels  membres del primer Ajuntament franquista, molts d’ells erudits valencianistes, membres de la Societat Castellonenca de Cultura i signants de les Normes de Castelló, van bastir aquestes festes al voltant de la fundació de la ciutat pel rei Jaume I. Cal dir que van tindre un èxit notable, en la creació de les festes i del nou castellonerisme i en la destrucció del mite i de la memòria del Castelló liberal, anticarlí i anticlerical.
A mi m’encanten, la ciutat es transforma, amb l’olor de pólvora (i de vi) i els coets i les bandes de música i les dolçaines (i els tabals) i els carrers i les places plens de gent a tot hora…

La del vídeo és la mascletà del primer dissabte de l’any passat (la part millor a partir del minut 2).



  1. No era de nit. A mi m’espanten molt els trons, sobretot els nocturns.
    Comprenc que travessis la mar per esser a la Magdalena. Les festes del poble són un punt estratègic per veure transcórrer el temps; l’escenari és el mateix, però el llustre en els ulls dels actors, no.

  2. Ostres Marieta, això del videu sembla un conjunt de bateries antiaèries…o els "orgues de Stalin"…Quin tarrabastall!! (No t’estranyis, que jo no he vist mai una mascletà en directe).
    Bé, vegila que no s’escapi cap coet, i a passar-ho bé.

  3. Em va tocar fer la "mili" a Castelló i precisament cap a l’ermita de la Magdalena s’hi organitzaven algunes excursions de soldadets.
    Tot i les penalitats d’aquells catorze mesos em van quedar alguns bons records com el tracte agradable de la gent, els ametllers florint al Febrer, … i Penyíscola que vaig descobrir durant les festes de la Magdalena … del 78. 

    Bon viatge i Bona Magdalena !

  4. A banda que és molt viva i molt participativa, és a dir que no s’asseuen al portal de casa seva i miren la gent que passa, com s’esdevé en d’altres llocs (a Pollença tampoc, en pots estar segura!); doncs m’ha agradat moltíssim el simbolisme de visitar el Fadrí, de pujar tots amunt, d’enlairar-se, almenys aquell cop a l’any. També em fascina el Misteri d’Elx, per l’enlairament i per la música, que també és una altra forma d’elevació. L’any passat no hi vaig poder anar i estava programat, però enguany faré l’ullastre esbrancat per anar-hi. I, com t’ho explicaria? Ja em pots cercar hostal per venir a la Magdalena, perquè l’any que ve et compareixeré…
    Ah, tot això ho he vist al reportatge de VW. Ara me’n vaig pitant al Viacrucis, que avui és tard.

Respon a x Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de del lado de allá... per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent