La llei sobre la seguretat laboral és un luxe que no ens podem permetre.
Ho ha
dit Giulio
Tremonti, que és el Ministre d’Economia i la persona de qui es parla per presidir un govern tècnic que traga el país del fangal on l’ha portat Berlusconi.
A aquest país hi ha un mitja de més de dos morts al dia per accidents laborals, ahir, el dia que el ministre va dir aquestes paraules en va haver dos. Antonio della Pietra, de 51 anys va
morir mentre impermeabilitzava una cisterna, a San Ferdinando di Puglia i Carlo Antonio Coppola, paleta de 43 anys, va
morir en caure d’una bastida. I potser algun emigrant sense papers també va morir ahir mentre treballava, però això no ho sabrem mai.
Supose que el ministre pensa que això sí que ens ho podem permetre.
Tinc la desoladora sensació que aquest és un sentiment generalitzat, fins i tot entre la gent “normal”, a Itàlia i als Països Catalans. Potser seria diferent si els titulars dels diaris, informatius de ràdio i televisió i mitjans digitals obrissin edició amb aquesta notícia i amb un editorial o comentari com el teu. Potser la sensibilitat general aniria canviant, però crec que estem cerebralment ofegats per l’excusa de “la crisi i el desenvolupament”.
Salut, Maria i un bon dia!
Aleix
Ja sé que no és el mateix però, mutatis mutandis, jo faria anar aquest ministre, els seus companys i al Duce sense escorta personal pels llocs a veure quins feelings senten; potser així es podrien posar en la pell, per exemple, d’un paleta que treballa en una bastida sense protecció de cap mena, sentint el vertígen de la patacada amenaçadora…