Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 27 de maig de 2009

l’Olimpico

L’estadi de Roma, l’Olimpico, es troba al Foro Italico que abans es deia Foro Mussolini. El complex és un exemple aclaparador d’arquitectura feixista, en arribar n’hi ha un monolit enorme amb l’inscripció MUSSOLINI DVX que ja et deixa tocat. Amb un projecte de Enrico Del Debbio i de Luigi Walter Moretti el 1928 es va començar a construir aquesta ciutat dels esports inspirada en els fors romans d’època imperial i amb tota la parafernàlia feixista que hi cabia. Als peus de Monte Mario, la muntanya més alta de Roma al nord-oest de la ciutat, a l’àrea, plena de pins altíssims i de xiprers, es troben l’estadi de natació, lo stadio dei marmi (el de la foto, amb 59 estàtues d’atletes, impressionant), el de tenis i l’Olimpico.
Quan el van construir en realitat només van arreglar una mica una gran conca natural amb grades d’herba, al 33 les van cobrir de ciment i les van alçar sobre el nivell del terra per augmentar-ne la capacitat, lo Stadio dei Cipressi, es deia. Va ser allà on va haver el major aplec feixista amb motiu de la visita de Hitler el 1938.
Als anys 50s el van remodelar per convertir-lo en un estadi de veritat i es va dir durant uns anys Lo Stadio dei Centomila, es va inaugurar al 53 amb un amistós Itàlia-Hongria (0-3), poc després per als jocs olímpics del 60 li van canviar el nom i des d’aleshores es diu Stadio Olimpico i va ser seu de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels jocs. El van tornar a remodelar per als Mundials del 90 i s’hi va jugar la final República Federal d’Alemanya-Argentina (1-0). Per a la final de hui li han tornat a donar una repassada a l’intern, tot i que han deixat la pista d’atletisme que deixa les grades prou lluny del camp.
És l’estadi dels dos equips de la ciutat, la mítica Roma i la Lazio. La Roma hi va començar a jugar al 53, després d’uns anys al Stadio Flaminio i després del seu naixement als anys 20s i els primers anys a l’estadi de Testaccio, de fusta, pintat amb els colors de l’equip, Testaccio és encara el barri més romanista de Roma.

Els afeccionats del Barça que tenen la sort de tindre una entrada veuran el partit des de la curva sud, la de la Roma, els del Manchester s’estaran a la curva de la Lazio. Com diuen ací, la classe non è acqua.

Som-hi!



  1. Interessant ! Cal saber-ho tot quan vas a un lloc concret. És a dir, que la ‘culerada’ veuran el partit des de la ‘ curva sud’ la de la Roma ….. això ja m’agrada.
    Oggi semo tutti der Barça. Daje Barça !!!!  ( Ja veus que ja domino el ‘romà’ …… ) 

  2. En general sempre m´ agrada més el Sud que el Nord…. més sol, més oberts, més pobres i alhora més forts… A vure si ens porta sort. Per a tu que estaràs més aprop te n´envio una mica des d´aquí dalt, el Nord.

  3. C., becari com jo mateix de l’Escola Francesa de Roma, es dedicava a fer fotografies de tot el monumentam feixista (strictu senso: no li tirà fotos al vostre batlle) que romania a Roma cinquanta anys, si fa no fa, després que penjaren el Mussolini boca per avall. Ens en sorprengué el nombre però, potser, el que m’astorà més fou precisament el fal·lus marmori davant l’Estadi Olímpic, per la seua presència aclaparadora i indefugible. M’hauria afigurat que haurien agranat més profundament durant la I República Italiana («È vietata la riorganizzazione, sotto qualsiasi forma, del disciolto partito fascista», disposició transitòria i final nº. xii, Constitució de la República Italiana). Està vist que no.

    No hi faig cap retret: d’Espanya, en general, i de Madrid, en particular, estant, no tenim cap autoritat moral per a retraure res a ningú sobre el particular. 

Respon a Laia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de llocs per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent