És un dia festiu encobert. Encara que sigui feiner, ningú fot ni brot perquè tothom ve d’alguna revetlla, s’escapoleix a les primeres de canvi i va a fer el passavolant sense el més mínim sentit de culpabilitat. Si que és un dia bonic i sí que fa enveja no ser-hi…
I, cada dia que pasa, sou més a prop de trepitjar els nostres boscos, les nostres muntanyes. Que en F. es prepari que el portarem a anar a caçar bolets. Aquest cop gastrosfèricament li demanarem que ens faci un bon rissotto, els ceps (boletus edulis) del bosc, els vins del celler.
Nooo, els hi deia arrivederci a les visites, que aquest mes no han parat i m’he patejat tots els puestus de Roma per partida triple! No me’n vaig fins al juliol, encara tinc una miqueta més de temps per continuar disfrutant de totes les coses màgiques que brinda aquesta Ciutat… I tot i així, avui també hagués donat el que fos per estar a terres catalanes… Aiiii, sempre ens quedaran les paradetes al carrer plenes de llibres antics i barats… 🙂
Dins aquest món virtual, però transformat en real, hi ets i amb força.
t’aproparà a tots nosaltres. Hi ha llibres arreu. Nosaltres a l’Ebre tenim enguany nombroses novetats. Bona diada!
…estarem a frec de pell
És un dia festiu encobert. Encara que sigui feiner, ningú fot ni brot perquè tothom ve d’alguna revetlla, s’escapoleix a les primeres de canvi i va a fer el passavolant sense el més mínim sentit de culpabilitat. Si que és un dia bonic i sí que fa enveja no ser-hi…
I, cada dia que pasa, sou més a prop de trepitjar els nostres boscos, les nostres muntanyes. Que en F. es prepari que el portarem a anar a caçar bolets. Aquest cop gastrosfèricament li demanarem que ens faci un bon rissotto, els ceps (boletus edulis) del bosc, els vins del celler.
Mentres passen el dies, que aquests siguin com els d’aquest petit poema:
http://laetusinpraesens.blogspot.com/
Petons com pètals.
P.S.Gràcies per l’informació de Fufluns. Farem bon us d’ella.
Nooo, els hi deia arrivederci a les visites, que aquest mes no han parat i m’he patejat tots els puestus de Roma per partida triple! No me’n vaig fins al juliol, encara tinc una miqueta més de temps per continuar disfrutant de totes les coses màgiques que brinda aquesta Ciutat… I tot i així, avui també hagués donat el que fos per estar a terres catalanes… Aiiii, sempre ens quedaran les paradetes al carrer plenes de llibres antics i barats… 🙂
Com l’has passat? a quin llibre t’has ficat per fer el salt d’aigua i arribar a frec de pell prop de l’olor de paper i de gent nostra?
dona, que no ets lluny, ni fora, que ets a prop i dins. Amb nosaltres. Fem part del mateix món, d’idèntica pàtria. Que sí.