llibreries
La primera llibreria important en ma vida va ser una que no recorde com es deia que hi havia a Castelló, baix de casa, a l’Hort dels Corders. El pom de la porta (el recorde a l’alçada del nas, era xicoteta) era el logo de l’editorial Labor, un senyor que llaurava… Quan el meu germà Jordi venia a Castelló hi anàvem junts i em comprava llibres d’una col·lecció que es deia cuentos y leyendas. Aquells llibres m’agradaven molt, comparats amb Enid Blyton no hi havia color. Recorde especialment La zarevna muerta y los siete guerreros de Pushkin, El maravilloso viaje de Nils Holgersson de Selma Lagerloff, Whittington y su gato de Dickens i Ivan el tonto de Tolstoi, els vaig llegir mil voltes. També, com qualsevol castellonenc de més de 30 anys, recorde la llibreria Armengot, al carrer Enmig, allà es compraven els llibres de text (editorial magisterio español), a setembre les cues arribaven fins a la porta. Quan vaig començar a comprar-me jo els llibres anava a Garbell, la primera llibreria amb llibres en català a Castelló (Pedrolo, Rodoreda, Estellés…els vaig comprar allà), també m?agradaven Ares i Ocnos. Sempre que trobe pegatines d’aquestes llibreries quan obro un llibre els flashback volen. Ja no en queda ni una, de fet, crec que a Castelló ja no hi ha llibreries xicotetes. (…)
A Roma vaig sovint a la Feltrinelli, en tinc una baix de casa. Des que vaig arribar ha canviat molt, ara sembla un fnac, venen fins i tot ulleres de sol! Una cosa que no suporte de la Feltrinelli és que tenen els llibres (excepte les novel·les) ordenats per editorial, deu ser molt còmode per a ells però és una llanda per al client. Les meues llibreries preferides de Roma són Rinascita i Fahrenheit 451. Rinascita era la llibreria del PCI, està als baixos de la seu històrica del partit, a Via delle Botteghe Oscure, és una llibreria mitjana i molt ben fornida, especialment en llibres de ciències socials. A més, no et miren amb cara estranyada si demanes un llibre que no siga novetat (a Feltrinelli vaig demanar un llibre i em van dir: "però aquest llibre és del 2002!", com si haguera demanat un incunable), tenen un bon servei de comandes i la gent que hi treballa són llibreters. Fahrenheit 451 és xicoteta i molt bonica, està a Campo de’ Fiori i és una llibreria lenta (no sé com explicar-ho), on és fàcil acabar parlant de llibres amb els amos, a més, tanquen tardíssim.
Quan anava a Barcelona em passava hores regirant a la llibreria Catalònia, també m’agradava molt una que hi havia al carrer Santa Anna (no recorde el nom) que no sé si encara existeix i una, xicoteta, al carrer Tallers. A València les hores les passava (i les passe) a París-Valencia (Un verdadero mundo del libro actual, antiguo y de ocasión).
La de la foto és una de les innombrables llibreries de Buenos Aires, El túnel, a l’Avenida de Mayo. Hi ha un tros de l’avinguda Corrientes plenet plenet de llibreries, als dos panys, en dues o tres illes de cases n’hi ha al menys vint. Però la que més em va agradar va ser la Librería de Ávila al carrer Alsina, que sembla que és la més antiga de Buenos Aires.
Llegint el teu email he recordat les escapades, de joveneta, a Barcelona. Arribada amb el tren a la Plaça Catalunya i cap a la llibreia Ona; després d´una aturada a la Granja del Pi, fent via cap a la Documenta. Ara, passats els anys, les llibreries continuen sent les úniques botigues on m´hi sento a gust
Les de Castelló que dius, Ares i Armengot, també em sonen, de les anades a Castelló de ben menut. Un record difús i potser augmentat pels comentaris sempre nostàlgics a casa, de les coses que ja no hi ha a Castelló.
Molt encertat el teu post.
Les llibreries sempre han estat el lloc, l’espai. Al carrer de casa meva, a Barcelona, n’hi havia una de molt petita, Taüll, on podia trobar tots els llibres o si més no els demanava. L’Oriol s’afanyava sempre a trobar-lo. Va ser com una petita escola on podia entrar i sortir, remenar llibres, llegir, comentar, comprar. Vaig comprar amb els meus estalvis ben guardats, el Diccionari Català, Valencià, Balear de Mn Antoni M. Alcover i en Francesc de B. Moll.
Quan va tancar les portes, va ser com si una part de la meva vida s’hagués mort. Cap altra llibreria ha tornat a obrir. Un kiosc on vénen llibres …. és el que hi trobes ara en altres carrers del barri.