Publicat el 21 de novembre de 2009
llençols commoguts
Des d’on escric es veuen, primerament, llençols.
Quan es mou un poc d’aire es veuen les palmeres,
verdes, entre un parell de llençols commoguts.
Vicent Andrés Estellés, Educadament Misser Mascó, 17
Heu vist?
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
per a tots els estellesians.
Pere
per trobar-ho… la mar, l’alegria de viure, n’Estellés… i mostrar-ho
Ho vaig veure anunciat en directe, en l’Homenatge a la Paraula d’enguany. No m’ho podia creure. Quin regal!
i desaprenc altern, / dels vostres fulls, de les vostres paraules, / del vostre vers d’adelerada ametla / que crema més que no el vent de ponent…