S’ha mort Antonio Tabucchi, dos dies desconnectada i en encendre l’ordinador em trobe amb la notícia, s’ha mort Tabucchi.
Era un dels darrers, dels darrers ‘intel.lectuals incòmodes’ que ens quedaven a aquest país, que no fóra el darrer. Tan incòmode que va marxar, tan incòmode que els seus articles, que publicaven Le Monde o El País, ací només els publicava L’Unità (el Corriere va deixar de publicar-lo al 2002) o Il Fatto Quotidiano. Tan incòmode que a la seua mort hi ha dedicat més espai El País que Repubblica i el Corriere junts.
Aquest país li deu el seu compromís i les seues paraules sense concessions i sense treva i li deu Pessoa, les magnífiques traduccions que van acostar el poeta portuguès al públic italià.
Jo, personalment, li dec Pereira i Lisboa, quasi res.
A mi també em va donar molt, Pereira, Lisboa i les primeres lectures de Pessoa.
Molt bé ens agrada i molt Tabucchi, sobre tot Sostiene Pereira i també Es va fent Més i mes tard; però la seva dona és portuguesa, no hi busquen tres peus al gat .