El 6 de gener, als 101 anys, va
morir a Bournemouth
Penny Feiwel, la tinent Penny Feiwel.
Als 25 anys, en saber que feien falta infermeres a Espanya, se’n va anar a la guerra amb les Brigades Internacionals, era la tardor de 1936. Després de mesos de dur treball al front de Madrid, a febrer del 37 va ser evacuada a Londres malalta de tifus. Poques setmanes després, amb algunes forces recuperades i tot l’instrumental mèdic que va aconseguir, va tornar al front i va ser nomenada oficial metge de la Brigada Garibaldi. Per la seua determinació en evitar la propagació d’una epidèmia d’escarlatina va ser nomenada tinent.
Greument ferida al front entre Castelló i València, al 38, va ser evacuada a Anglaterra on amb vàries operacions li van salvar la vida. Sempre va patir per les conseqüències de les ferides de metralla a tot el cos i per tota la vida va dir a qui li
preguntava que ho tornaria a fer.
Gràcies de cor, tinent Feiwel, infermera dels garibaldis, per curar les ferides dels internacionals i per l’exemple.
Sense persones com aquesta, o justament gràcies al seu exemple, seria molt difícil creure en la condició humana.
Si la van ferir entre Castelló i València l’any 38 és que es va jugar la vida dues o tres vegades. Aquell front va ser tan terrible que molts pobles de la Plana Baixa van quedar literalment arrassats.
Jo no sóc sentimental de mena, però trobe que amb histories com les de la Penny Feiwel estem obligats a sentir deute i agraïment. Però sobretot, admiració. Un servidor no és molt valent, ni sap fer coses massa pràctiques, com les que fan les inferemeres. Però ha estat dotat pels déus amb la capcitat d’amirar.
Gràcies per mantenir viva la flama de l’esperança. Un record i reconéixement admirat per na Penny que la naturalesa va dotar de fortalesa especial. benaurats els seus 101 anys.