Un altre país

A començaments de juliol es va presentar al Vaticà la restauració de la Capella Paolina. Es tracta de la darrera gran obra de Miquel Àngel, dos frescos, la Conversió de Sant Pau i la Crucifixió de Sant Pere, en els que va treballar des del 1542 al 1549. És un obra a la qual els estudiosos havien donat poca importància, sovint considerada una obra decadent d’un artista vell i cansat. Segurament també pel fet que ha estat sempre tancada al públic i en mal estat de conservació. 
En canvi, es tracta, probablement, del darrer monument del renaixement italià, abans que la contra-reforma en signara la condemna a mort. En els darrers anys de la seua vida, Miquel Àngel es va lligar a un cercle d’intel·lectuals que van intentar un acostament del catolicisme a la teologia luterana, entre ells Vittoria Colonna, el cardenal anglès Reginald Pole, els Spirituali. Va ser en aquells anys, d’espiritualitat profunda i turmentada, mentre treballava a la capella  que l’artista va veure com la seua esperança d’una reforma i renovació de l’església s’esvaïa i els seus amics eren empresonats o havien de fugir. La inquisició del sinistre Gianpietro Carafa va acabar amb el somni de Miquel Àngel i quasi amb les seues obres mestres. De fet, al Concili de Trento es va arribar a discutir sobre l’eliminació de la Capella Sixtina, tot i que al final es va optar per la censura dels nus més explícits. Pocs anys després que Miquel Àngel l’acabara, també a la Capella Paolina es van afegir vels i túniques per cobrir els cossos nus i ara s’ha triat de no traure’ls amb la restauració, en perfecte esperit de Trento.
Els especialistes coincideixen en que una de les figures de la crucifixió és un auto-retrat de Miquel Àngel, l’home amb el turbant blau de la foto. Els qui els han vist diuen que els frescos són esplèndids i la restauració molt reeixida. Llàstima que calga ser Cardenal per poder-los admirar, per a la resta de mortals ací n’hi ha unes fotos.