la llei és igual per a tots
Ahir va ser un dia convuls, tothom estava pendent de la ràdio i de les edicions digitals dels diaris, en saber-se la notícia de la declaració d’inconstitucionalitat de la llei d’immunitat va començar el can-can de telefonades, sms i, en molts casos, d’obrir ampolles. Els voltants del palau de la Cort Constitucional i de ca Berlusconi tallats al trànsit, el centre ple de policia…
Després tothom enganxat a la tele, edicions especials dels telenotícies farcides de declaracions delirants, Di Pietro diu que és com si Itàlia haguera guanyat el mundial de futbol, el ministre de cultura diu, literalment, que “Tots hem de saber que sense ell, sense el testimoniatge heroic i, certament, commovedor que ofereix al servei de la llibertat, de la democràcia i del desenvolupament d’Itàlia, estaríem tots privats de la possibilitat de mirar al futur amb un mínim d’esperança“. Bossi diu que ell i el poble padà (i vecchi galli) estan preparats per a la guerra. Berlusconi a l’eixida del seu palau fa, molt nerviòs, una sèrie de declaracions on comença dient que “menomale che Silvio c’è” i acaba amb un patètic “Viva l’Itàlia e viva Berlusconi” (a El País han penjat el vídeo). Servidora de vostès, a la segona copa de vi i per unir-se al deliri general va penjar al bloc una bonica versió de Se va el caimán.
Per la nit, un programa d’entrevistes una mica còmic (diguem com una espècie de Buenafuente) va començar amb la banda del programa cantant la marsellesa i cridant LIBERTÉ FRATERNITÉ EGALITÉ. En el programa d’aprofondiment polític del majordom de Berlusconi a RAI1, il cavaliere va telefonar en directe i va seguir delirant, quan el majordom va intentar tirar-li una maneta dient que potser les primeres declaracions que havia fet eren fruit de l’emoció del moment ell va dir que no, que ell no estava nerviòs i que ratificava tot. Va repartir insults a dojo i va dir que la cort constitucional era d’extrema esquerra (ací una foto dels perillosos radicals).
Hui als diaris continua el deliri, l’Unità ha eixit amb la portada del 47 del dia de l’aprovació de la Constitució, quan he baixat al quiosc quasi no li quedaven diaris, he mirat les primeres pàgines dels diaris de Berlusconi i fan por. No sé com acabarà tot plegat, però tothom està molt nerviòs. De moment, l’única certesa és que dos judicis contra Berlusconi ‘congelats’ per la llei d’immunitat es reprendran, i encara en té d’altres pendents. No crec que acabe a la presó (a més, té una edat) però, si més no, s’haurà de sotmetre a la llei com tothom.
Ahir vaig mirar els diaris, i em quedo amb la cara de desconcertat del Silvio a la Repubblica. Impressionant el què passa a Itàlia!
L’acusació més divertida d’aquest poca-vergonya és la de patir un peresecució organitzada de l’esquerra italiana. A qui se li pot acudir posar en una mateixa ratlla “esquerra italiana” i “organitzada”?
Bé, ell somniava d’acabar de President de la República i amb una mica de sort acabar eixint per la porta del darrera. I amb expressió valencianíssima, nosaltres clamarem un gran “a fer la mà!” (els catalans estem autoritzats també a dir “a fer punyetes”, que és exactament el mateix i que, personalment, tampoc penso que sigui una ocupació tan aberrant. No us sembla?)