Publicat el 30 de juny de 2010
la boa (i 3)
No sé quants litres de vi i de cava (crec que no ho vull saber), uns quants quilos de pasta feta a casa, quatre xais i un porquet, música, molta música, la lluna, rialles i llàgrimes, amics d’ací i d’allà ballant junts i l’amor de moltes de les persones que ens estimen, van ser els ingredients perfectes per celebrar el nostre, d’amor. Mai havíem rebut tants besos i abraçades dels de veritat, el regal, el millor regal, la presència i la joia de tota la gent que va vindre fins ací per besar-nos i abraçar-nos.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
El lloc també semblava molt bonic… Moltes felicitats!
he soriejat un poc les fotos, i el lloc i la mise en scène que diuen per aci son senzillament espectaculars (felicitats al fotògraf per cert). Me surgix una pregunta, fins a quin punt heu fet una boda tipica italiana? és ‘habitual’ això dels corders i fer-ho al monte en mantels tipics de restaurant italià?
a tot això, felicitats!
Espere que la lluna i mel siga tan bonica com la boa. Que Déu Nostre Senyor us done vida llarga i molta felicitat -amb el vostre ajut, és clar.
… molts anys, Marieta!
Encara esteu volant damunt un núvol blanc ????
Molt contenta, molt, de la vostra felicitat.
Bon dia.
per moltes petites i grans felicitats!