Publicat el 17 de juny de 2010
la boa (2)
A aquest país casar-se no és exactament l’única opció per regularitzar una convivència, a aquest país casar-se no és un dret, és un privilegi.
Nosaltres, com que som una parella formada per un home i una dona ens podem casar, molts dels nostres amics i amigues no poder fer-ho, no poden fer-ho perquè moltes de les nostres amigues es volen casar amb les seues companyes i molts dels nostres amics amb els seus companys, i a aquest país el matrimoni (o qualsevol manera de regularitzar la convivència) entre persones del mateix sexe no és legal. Una parella d’amics ha arribat fins al constitucional, i el tribunal constitucional els ha negat el dret.
El que nosaltres farem la setmana que ve és, doncs, un privilegi reservat a algunes persones, i em fot, em fot molt. Preferiria exercir un dret que pot exercir tothom, llàstima de país.
Nosaltres, com que som una parella formada per un home i una dona ens podem casar, molts dels nostres amics i amigues no poder fer-ho, no poden fer-ho perquè moltes de les nostres amigues es volen casar amb les seues companyes i molts dels nostres amics amb els seus companys, i a aquest país el matrimoni (o qualsevol manera de regularitzar la convivència) entre persones del mateix sexe no és legal. Una parella d’amics ha arribat fins al constitucional, i el tribunal constitucional els ha negat el dret.
El que nosaltres farem la setmana que ve és, doncs, un privilegi reservat a algunes persones, i em fot, em fot molt. Preferiria exercir un dret que pot exercir tothom, llàstima de país.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
i continua la lluita per aconseguir drets per a tothom, Marieta.
Pere
Molt adequada l’expressió “ultramillenaria nozione di matrimonio”. De totes maneres no et posis pedres al fetge, gaudeix del teu dret i deixa les reivindicacions per després de la lluna de mel, que la lluita va per llarg.
sentir-se privilegiada per l’estat davant dels amics per alguna cosa tan lògica com aquesta. Malauradament, no sé que és el que em fa creure que, a Itàlia, això no canviarà mai.
Ai mare: quatre peus en el llit i no està el pare!
Tens més raó que una santa. Ara, les santes o no es casen o són viudes o fan vot de castedat d’acord amb el marit en bona tradició vaticana.
No em preocupa la cerimònia. Em preocupen els drets que se’n deriven. I tens raó: en són molts els qui no tenen els drets que tot amor comporta malgrat haver tingut tots els deures.
Maria,
Que tingueu un dia molt maco.
Jo conservo un gran record del dia que em vaig casar, rodejat d’amics.
Felicitats!
Estic molt contenta d’escoltar la notícia del teu casament. Espere que gaudiu de la festa amb tots els amics i germans i cosins i tots….
També estic molt contenta perque al meu poble hi ha dues xiquetes que van a Mercadona a comprar juntes i s’agafen les mans i es donen petons i fan les coses que fa qualsevol adolescent quan està enamorat. Són molt boniques, de veritat, i jo sempre pense que estant fent història al meu poble i que ja és hora de que s’amague la resta.
Jo també t’estime i et desitge el millor.
Tampoc ens pensàvem que ací passaria, i mira’ns ara. Legalment iguals. (Socialment és una altra cosa, encara…).
Temps al temps. Sense perdre l’esperança. No serà l’any que ve, ni l’altre, pero arribarà. I ho veurem.
Ara comencen els casos curiosos de dret internacional dins Europa. Com que casat/da a Bèlgica, Espanya o Suècia i no reconegut a Itàlia, Lituània o Romania? La Unió Europea s’haurà de mullar en algun moment, encara que només siga per aclarir la situació dels seus propis funcionaris i els privilegis per als cónjuges i descendència. Espera’t uns anys, i veuràs que aquesta via, vulguen o no, anirà obrint camins…
Mentrestant, tu gaudeix del teu dia. I encarrega a algun abstemi que prenga nota per fer-nos la crònica!