Il cimitero degli inglesi
"I monumenti non si toccano"
És el que hi ha escrit amb esprai i firmat amb una estrella de cinc puntes al mur exterior del Cimitero accatolico di Roma, conegut per tothom com el cimitero degli inglesi. El cementiri es troba molt a prop del centre, a Testaccio, als peus de la piràmide Cestia. Hi ha enterrats, des de meitat del segle XVIII, membres de les comunitats estrangeres no catòliques, massons, suïcides i Gramsci.
És un lloc preciós, fresc i en molts punts silenciós (i això a Roma és un miracle). Ple d’arbres, d’escultures i de tombes, sobretot protestants i ortodoxes. Les tombes més visitades són les de Keats i Shelley, la de Keats està sota la piràmide, a un cantonet amb dos banquets (i un gat), a la làpida no està escrit el nom del poeta: "Aquesta tomba conté tot el que era mortal d’un jove poeta anglès". (...)
La tomba de Gramsci es troba a la part més nova, al bell mig de la zona russa. Quan va morir el 1937 van soterrar les cendres al cementiri catòlic del Verano, però molt poc després de l’alliberament de Roma les van traslladar ací.
Lì tu stai, bandito e con dura eleganza
non cattolica, elencato tra estranei
morti: Le ceneri di Gramsci
No sé si Le ceneri di Gramsci de Pasolini està traduït al català però vos el recomane. Es tracta d?un poemari del 56 que recull poesies ja publicades i que comença amb el poema davant de la tomba de Gramsci que dona títol al llibre.
Mi chiederai tu, morto disadorno,
d’abbandonare questa disperata
passione di essere al mondo?
Molta gent no vol ni sentir de parlar-ne sobre això de ‘visitar’ cementeris per gust… Jo ja sé que he d’anar-hi quan vaja a Roma
Tens un escriure molt fresc i eficient. I interessant. Per què has callat tant de temps?…
A Budapest unes alemanyes m’explicaven que venien de visitar un cementiri. Jo mateix només he visitat, el que es diu visitar, cementiris a l’estranger: el jueu de Praga, el de Notre Dame des Neiges a Mont-real, i algun de mexicà (aquest, de nit, i amb guia). La festa dels Morts diuen que és molt sonada a Mèxic, però mai he anat a viure-la en un cementiri, que diu que s’omplen. Salut!
Són llocs de pau i pots estar acompanyada del teu estimat, mirant al mar, entre arbres i flors.
Quan torni a Roma de ben segur que hi aniré.
Xiqueta! ets un pou de coneixements! aquest dissabte hi vaig i faré el trosset de la petita guia que ens estas oferint de la vella i bella Roma 😉 Gràcies! Un petonet