Ho sabíem també nosaltres
i la boira de l’alè als aparadors
i la tebior del pa
i la vergonya del rebuig
ho sabíem també nosaltres
aquest mirar mut.
Gianmaria Testa, Ritals
Ritals és la paraula que usaven a França per anomenar els emigrants italians, és el títol d’aquesta preciosa cançó de Gianmaria Testa, d’un disc que es diu Da questa parte del mare, on totes les cançons parlen de l’emigració, una joia, com tots els seus discs.
Gianmaria Testa és un cantautor piemontès que no ix mai a la tele, que ha començat a vendre discs a Itàlia després de vendre’n molts a França i que fins fa poquíssim era el cap d’estació de Cuneo. Fa cançons bellíssimes i té una veu d’aquelles que no voldries que s’aturara mai.
M’agrada moltíssim, no sabia quina cançó posar, així que en pose dues.
Gli Amanti Di Roma – Gianmaria Testa
A vull llegir… hi ha la lletra de totes dues.
Ritals
Eppure lo sapevamo anche noi
l’odore delle stive
l’amaro del partire
Lo sapevamo anche noi
e una lingua da disimparare
e un’altra da imparare in fretta
prima della bicicletta
Lo sapevamo anche noi
e la nebbia di fiato alla vetrine
e il tiepido del pane
e l’onta del rifiuto
lo sapevamo anche noi
questo guardare muto
E sapevamo la pazienza
di chi non si può fermare
e la santa carità
del santo regalare
lo sapevamo anche noi
il colore dell’offesa
e un abitare magro e magro
che non diventa casa
e la nebbia di fiato alla vetrine
e il tiepido del pane
e l’onta del riufito
lo sapevamo anche noi
questo guardare muto
Gli amanti di Roma
Sui ponti di Roma gli amanti son tanti
ma quanti, nessuno lo sa
e parlano e ridono
ridono e toccano
e guardano l’acqua che va
Non fa niente se piove o c’è il sole
non gl’importa del tempo che fa
gli amanti di Roma son tanti
ma quanti, chissà
Sui ponti di Roma gli amanti la notte
si dicono la verità
e parlano e piangono
piangono e toccano
e intanto c’è l’acqua che va
E poi quando li prende il mattino
si perdono per la città
e riempiono tutte le strade
che a Roma gli amanti
son tanti si sa
E poi quando li prende il mattino
si perdono per la città
e riempiono tutte le strade
che a Roma gli amanti
son tanti
ma quanti chissà
L’havia sentit a casa d’unes amigues i ja em va cridar l’atenció. El buscaré, encara que a Barcelona ho veig difícil…
Les cançons són com balsàmiques. I ell està com un tren i no és de brut
Fa temps vaig escoltar “Le donne nelle stazione” i em va meravellar, vaig començar a estirar del fil i vaig descobrir el meravellós univers del Testa….
http://formaire.blogspot.com/2008/08/le-donne-nelle-stazione.html