Gomorra
Ahir vam anar a veure Gomorra, la pel·li basada en el llibre de Saviano. Encara la tinc a la panxa, no és una pel·licula bonica, és lletja, lletgíssima, amb aquella lletjor que tenen les pel·lícules de Pasolini. Una de les coses que temia, abans d’anar a veure-la era que Garrone haguera fet una pel·licula americana. No, ha fet una pel·licula italiana, en la millor tradició del cinema italià, no puc dir en la millor tradició del neorealisme, però el que teníem al cap parlant de la pel·li en eixir del cine era Pasolini. Vam tardar en parlar-ne, és d’aquelles que ixes del cine en silenci i restes en silenci una bona estona.
No explica tot el que explica el llibre, ha triat cinc de les històries del llibre i les ha teixit en un fresc desesperat, sense retòrica, sense concessions. No t’ensenya el món on mana la Camorra, hi estàs a dintre, no hi ha enfrontaments a trets, hi estàs a dintre, no es veu, de moment disparen i estàs enmig. Fet quasi sense actors, amb la gent del barri, boníssims, amb una cura esplèndida del so (sempre crits de fons, sempre, i els sorolls). Des del començament i durant 130 minuts te trobes enmig d’un món aliè, parlat en una napolità cridat i incomprensible (subtitulat en italià, espere que no el doblen, si l’aneu a veure, busqueu la versió subtitulada). Un món estrany i monstruós on el director t’hi aboca des dels primers minuts, amb un esguard des de dintre, amb un rigor insuportable, que fa mal. No et mostra la lletjor dels llocs, t’hi clava enmig, sense pietat, sense retòrica, sense literatura.
Una pel·lícula lletgíssima i preciosa, una pel·lícula de veritat. Ací el trailer.
A mi, el llibre, em va sotraguejar. Una meravella de llibre periodístic cent per cent. Pel que hi dius, la pel.li, no li anirà pas al darrera.
Esperem que s’estreni per aquests verals. La de Gomorra i la de “Il Divo-Andreotti -il grande vecchio-” no me les voldria pas perdre.
Pere
Vaig conèixer el vereditcte del Jurat del Festival de Cannes amb un premi especial per aquesta pel.lícula. Ara tú en fas una descripció colpidora i que evidentment espero ja amb delit de poder veure-la ací a la meva Ciutat. Avui, però, al diari ‘El Periodico’ ( que no compre mai, però he conegut que ténen un corresponsal que dóna notícies del què passa a Birmània ), he trobat un magnífic article signat per en Rossend Domènech, que ha vist ‘Gomorra’ a Scampia, en el cinema del poble, on només hi havíen 55 persones.
Tenia els mateixos temors que comentes, així que després de llegir l’apunt m’ha tranquilitzat saber que que manté l’esperit de denúncia i realisme del llibre. Evidentment cal escollir la versió subtitulada.