Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

festival

Una de les coses que em va sorprendre quan vaig arribar a Itàlia i que encara em sorpren és el ressò que té el Festival de San Remo, el rebombori comença ja unes setmanes abans que comence el festival, que dura una setmana i que té uns índex d’audiència al·lucinants, la primera serata d’enguany més de 14 milions de persones s’ho miraven davant la tele. Tots els diaris, tots, en parlen amb secció fixa mentre dura el festival, i servidora també, sempre al servei de la informació. Jo no l’he vist cap nit, però com els diaris i la gent i la ràdio en parlen, faré un resumet:
La primera nit va començar amb Mina que va enviar un vídeo (com deia Benigni, que es comuniquen amb el món enviant vídeos ja només queden ella i Bin Laden) on cantava Nessun dorma. Després va eixir Benigni que va fer un xou genial, com sempre (el vaig veure el dia després a internet però ja no hi és). Enguany al festival hi participa un cantant (desconegut per a mi) amb una cançó que es diu Luca era gay, que es veu que parla d’un xic que era gai però es va curar, algunes associacions de gais han organitzat manifestacions de protesta i Benigni va acabar el xou recitant, amb molta emoció, una carta preciosa d’Oscar Wilde des de la presó.
El resum de la segona nit del festival, llegint els diaris, seria que Patty Pravo va ensenyar una mamella, l’esquerra, el que va permetre als diaris títols creatius com ara Sex & the Sixty. El tercer dia, anit, la notícia va ser que entre els expulsats el dia abans, van expulsar definitivament Iva Zanicchi (!) i van repescar a Al Bano (!!). En fi, des del teatre Ariston de San Remo, açò és tot. Espere.



  1. Mina, Patty Pravo, Al Bano, Iva Zanicchi… on eren Gino Paoli, Adriano Cellentano i Ornella Vanoni? Sembla que Itàlia ha conservat els seus anys seixanta com un mosquit dins d’una gota d’ambre.

    A propòsit d’Al Bano i de la cançó aquesta de les curacions miraculoses vaig llegir unes declaracions seves d’una homofòbia molt tronada, però com que el cantant no és precisament un intelectual de primera fila vaig preferir no fer-ne publicitat.

  2. I per convertir-lo en la gran necrològica que és només faltaria Renato Zero -l’aparegut- versionant al pobre Luigi Tenco (“vedrai, veedraaaiiiii…).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de música per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent