Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Erri de Luca

"Escric per tindre companyia". Erri de Luca

A mi no només m’agraden molt els llibres d’Erri de Luca, és que m’agrada molt ell. Sobretot les mans.

És d’aquelles persones que podries escoltar per hores, pel que diu i perquè té un parlar d’aquells, i mou les mans (enormes) molt, però tranquil·lament.

Escriu des dels 20 anys però va començar a publicar molt tard. Explicava una volta que, quan treballava a la fàbrica (va treballar a la FIAT molts anys) s’alçava dues hores abans i llegia i escrivia, deia que la poesia que acumulava en aquestes dues hores li permetia no tornar-se boig a la fàbrica. Crec que el llibre que més m’ha agradat és Montediddio, està en català.

En parla a una entrada preciosa Pere Meroño, està ací. Ara, mentre buscava l’entrada de Pere, he trobat aquesta de La trappola que cita un comentari del bloc de Pere fet per "una desconeguda Maria", era jo! Aleshores no era blocaire, era només comentaire. No l’havia llegida, les caramboles m’encanten.

A vull llegir la resta…vos deixe un poema que m’agrada molt i trobe que és molt ell, no m’atrevisc a traduir-lo. Es diu Valore, del llibre Opera sull’acqua e altre poesie, del 2002.

Valore

Considero valore ogni forma di vita, la neve, la fragola, la mosca.

Considero valore il regno minerale, l’assemblea delle stelle.

Considero valore il vino finché dura il pasto,

un sorriso involontario,

la stanchezza di chi non si è risparmiato,

due vecchi che si amano.

Considero valore quello che domani non varrà più niente e quello che oggi vale

ancora poco.

Considero valore tutte le ferite.

Considero valore risparmiare acqua,

riparare un paio di scarpe,

tacere in tempo, accorrere a un grido,

chiedere permesso prima di sedersi,

provare gratitudine senza ricordarsi di che.

Considero valore sapere in una stanza dov’è il nord,

qual’è il nome del vento che sta asciugando il bucato.

Considero valore il viaggio del vagabondo,

la clausura della monaca,

la pazienza del condannato, qualunque colpa sia.

Considero valore l’uso del verbo amare e l’ipotesi che esista un creatore.

Molti di questi valori non ho conosciuto.



  1. Celebro que un dia et decidissis a fer el pas de comentaire a blocaire, hi hem sortit guanyat un gran bloc, un dels que més m’enganxen. Gràcies per les paraules que et vaig manllevar del comentari de "Montedidio" i les mans d’"Erri de Luca", en el seu dia no te les vaig poder donar 🙂 

  2. Blocaire, comentaire, tot és el mateix, Marieta. Òbviament, n’hem sortit guanyant, tots plegats, amb la teva incorporació, en el paper principal, als blocs. I, sí, a mi també m’agrada molt en De Luca -pels seus llibres, per la seva feina a la fàbrica, pel seu compromís amb els més febles, perquè és un rebel…

    Pere

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de llibres per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent