Enhorabona
La ministra d’educació, la del decret que destrossa l’escola italiana i que ha aconseguit posar d’acord en la protesta a tothom declara: “El meu punt de referència és el que està fent Obama a Amèrica“.
El ministre de cultura diu: “Instintivament veig moltes analogies entre Obama i Berlusconi” (jo, personalment no en veig cap ni una, a banda del color de la pell -algú hauria d’aconsellar a Berlusconi que canvie el to del maquillatge, dic el de la cara, no el de la calba).
El ministre de defensa declara: “Obama i Berlusconi tenen molts punts en comú“.
No sé que em jugaria que abans que acabe el dia Berlusconi declararà que està contentíssim, que ell i Obama fa anys que són molt amics i que “ha guanyat el seu candidat, ergo, ell”.
Genial, com sempre, la portada del manifesto, amb una foto de la Casa Blanca i el títol “Indovina chi viene a cena“, que és el títol en italià de la pel·lícula amb Spencer Tracy i K. Hepburn que tenen una filla que es vol casar amb un negre…
No he mirat encara molts diaris, però em quede amb les llàgrimes de Jesse Jackson i amb la joia dels afroamericans. Enhorabona!
el cirurgià devia ser un submarí de l’inimic, o bé és una banal qüestió de maquillatge. L’artista que els pobres italians han de sofrir, per contrast amb la bona pinta que tenen els ciutadans corrents (després dels portuguesos, els italians són els qui estan més com un tren d’Europa: i no és de bruts) pareix que governa amb la fel esclatada
Pair tots els matins la indecència i oportunisme d’aquesta gentalla em sembla cada dia més heroic. Encara em venen tremolors quan penso l’època d’esmorzar-nos cada dia les darreres malifetes del govern Aznar. Paciència i empenta!