Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

el batec de l’amor a les venes

This is the story of how we begin to remember
This is the powerful pulsing of love in the vein
Paul Simon, Under African Skies

Què és blues? preguntava l’escriptor afro-americà Ralph Ellison. El blues és el que els negres tenen en lloc de la llibertat. Després d’haver sabut que Miriam Makeba havia mort, m’ha vingut al  cap aquesta frase. Mama Àfrica ha estat el que, per molts anys, els sud africans han tingut al lloc de la llibertat: ha segut  la seua veu.”

Així comença l’article que Roberto Saviano ha publicat hui a Repubblica.

I així acaba: “Miriam Makeba ha mort a Àfrica. No a l’Àfrica geogràfica sinó a aquella transportada ací per la seua gent i que s’ha barrejat amb aquesta terra a qui fa pocs mesos ha ensenyat la ràbia de la dignitat. I, espere, també la ràbia de la germanor“.

Les darreres frases de Saviano és refereixen a les manifestacions i les revoltes que van protagonitzar els africans a Castelvolturno després de la matança de set d’ells a mans de la camorra. La primera volta, que jo recorde, que algú es rebelava així contra la violència camorrista, la primera volta que es veia una reacció forta. Van ser els darrers desgraciats de la terra els que van donar aquesta lliçó de dignitat.

Gràcies, senyora. Gràcies per haver vingut a aquesta terra desgraciada a dur el vellut de la seua veu i la seua lliçó de resistència i bellesa.

La cançó que he triat és la meua preferida d’un disc que considere un dels millors que tinc en la meua col·lecció, Graceland, de Paul Simon.



Respon a andrea filologo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent