Qualsevol persona que haja patit un terratrèmol, ni que siga xicotet, sap quin tipus de terror provoca que la terra tremole, sap de la temor d’estar a casa (qui encara en té una), de la temor d’adormir-se per la nit, de la temor d’allunyar-se de les persones estimades, de la motxilleta preparada i el telèfon sempre a mà i carregat… Després de nou dies del primer terratrèmol, quan la gent començava a recuperar la confiança (i començava, aquests dies, a tornar a casa després de nou dies dormint al cotxe), hui una altra volta, una altra volta el món que els cau a sobre. No sé sé quanta gent dormirà esta nit a Emília-Romanya, quanta gent dormirà a una tenda o al cotxe, morta de por…
Aquest matí, amb el primer tremoló gros, els mòbils han deixat de funcionar i molt fixes també, a una àrea molt, molt gran, però els wi-fi funcionaven. Ha començat a córrer per twitter i la gent ha començat a obrir les pròpies xarxes wi-fi i a donar l’adreça per permetre comunicar a la gent i a qui participava en els socors, a més, moltes persones han donat via twitter les seues claus de skype per permetre telefonar a qui ho necessitara. Donants de connexió, grandi.
Mala peça al teler esta crisi sismica, amb terratrèmol i rèplica tant virulents i tant prop de les poblacions. I a sobre a una zona que no era de les més sismiques, hi ha recerca encara a fer!
Espero que enguany no escomence la caça de bruixes que va haver-hi el 2009 per tot allò de les prediccions.