diumenge
Ha estat un cap de setmana molt tranquil i molt intens, molt de pensar, molt de llegir (Aaron Appelfeld, Salvatore Niffoi i rellegint Un altra vida, de Xesca Ensenyat), molt de dormir i de no fer res i, com que estàvem a la Maremma, molt de menjar i beure bé. Sense ordinador ni ràdio ni tele. L’únic senyal del món exterior un sms anit, amb una sola paraula: “Campions”. E un grappino per i campioni.
Hui, tornant cap a Roma parem a una trattoria a dinar i en entrar veig Repubblica damunt del taulell, mentre estire la mà per agafar-lo i donar un colp d’ull faig el moviment de tirar el braç arrere, de no voler saber res. Em passa a voltes, però com que sóc una dona valenta agafe el diari mentre m’arriben les flaires de la cuina i anant cap a la taula llig dos titulars: Berlusconi diu que la crisi és culpa de l’esquerra i de la premsa i, una miqueta més avall, el Ministre de defensa diu que l’UNHCR (l’alt comissariat de les Nacions Unides per als refugiats) és criminal i deshumà i que no compta res (non conta un fico secco, diu) i que, a més, la seua portaveu a Itàlia és comunista.
Amolle el diari sense llegir més i gaudim del darrer tast de cuina toscana abans de tornar a casa. I demà dilluns.
PS: El gos de la foto és un pastore maremmano, es diu Giove i, a la foto ja es nota, no llig diaris.
A voltes, llegint les coses que expliques d’Itàlia, dels mmcc i de la bogeria general em fas vindre al cap la història d’una catalana a Alacant. Però després mire la fotografia del post, que desprén tot de pau, i em fan ganes de relaxar-me i quedar-me adormida amb el cap damunt del portàtil. Disfruta de la pau, Maria.
Bona nit.
Bona nit, campiona! Nosaltres també hem necessitat natura i pau.