Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

dissabte de paper(s)

Hui em toca, de hui no passa…he de fer dissabte, a banda del dissabte normal d’aspirador, motxo, pols, plantes i rentadores, hui em toca fer alguna cosa amb el meu escriptori, hem arribat a un punt sense tornada, pràcticament no hi cap el teclat de l’ordinador, serà quasi arqueologia (preindustrial) el que em toca fer, perquè el problema que tenen aquestes coses és que cal considerar cada paperet abans de decidir què fer-ne i l’altre problema és que no tinc més espai per a llibres, niet, no, no caben enlloc, estem, com diu l’F. en emergenza libri. El moll del problema és que tampoc hi ha espai per posar un altra Billy i au. És que havia anat acumulant llibres damunt dels radiadors i quan (graciesadéu) l’administrador del condominio va encendre la calefacció em va tocar traure’ls, abans que Stefan Zweig i Camilleri es fongueren en un, que no era cosa.
No sé per on començar, a la foto (he decidit eixir de l’armari, sóc un desastre) només es veu la taula, els voltants són també impressionants.
Així que m’he fet un te boníssim (gràcies Roser), m’he posat a Aretha Franklin (que com és sabut és una gran aliada de les mestresses de casa) i fa un hora que hauria d’haver començat i, en canvi, ací estic, escrivint bobades (amb foto i tot que hui tenim temps) i reflexionant  profundament sobre la resposta a grans preguntes fonamentals com ara com collons han acabat a la mateixa muntanyeta un paquet de tabac buit, l’entrada al concert de Leonard Cohen (no, no, si em pose un disc de Leonard Cohen estem acabats), un paquet de xiclets (mig ple!), unes arracades que em vaig comprar a Buenos Aires, una novel·la negra sueca que em vaig llegir aquest estiu i l’etiqueta d’una camisa de l’F. amb un botó cosit.
Sarà dura…



  1. Meravelles de la ciència, la llei dels gasos, les andròmines s’expandeixen en relació a l’espai que tenen per amuntegar-se fins al finit, perquè, per sort, aquest espai sempre és finit, però la capacitat de concentració i convivència de les andròmines i els llibres sembla infinit. La meva taula no té res d’envejar a la teva. També estic amb el té de la Roser per llevar-me la mandra i el fred. Besadones

  2. Deixa córrer n’Aretha: per fer dissabte no posis mai jazz. Jo posaré un CD de n’Aretha que em va entrar amb un col·leccionable de l’Avui fa poc; el posaré el capvespre per fer un gintònic (fa el temps ideal per engatar-se, segons Pla. Plou de llebeig, i això vol dir que la pluja m’ha emporcat tots els vidres de la finestra on últimanent escric).
    Per fer dissabte has de posar na Lola Flores, o similar. Per posar ordre a una taula de llibres que vull fer abans de dinar amb una cervesa en marxa, o posaré un CD de na Martirio o posaré Las cosas del querer de n’Ángela Molina, que m’encanta. I l’acompanyaré: belaré amb ella. Com t’ho explicaria… Així, ni te n’adones que fas dissabte… Ara me n’hi vaig. Jo mateixa me n’he fet venir tantes ganes que no puc aguantar pus sense netejar.

  3. estes coses mos passen a tots. Fent mudances he trobat flyers i pamflets que no m’esperava i alguns que ni recordava. Jo per a estes tasques necessito algo dur i a la vegada cantable a les oïdes.

  4. Marieta, no hi pots fer res. Les lleis físiques que governen els escriptoris fan que encara que posis ordre, el caos tornarà al punt d’equilibri d’on has partit, tot això a més dins d’un univers en el que l’ entropia tendeix a augmentar. Sempre pots aplaçar-ho a incloure-ho als bons proposits de cap d’any (només queda 1 mes), aquests ja se sap que no cal complir-los.

    Si tot i així, t’entestes a lluitar contra els principis de la física, et recomano Tutti a Venezia de Paolo Conte té prou marxa.

  5. Veig que el te us va bé i … m’alegra. La setmana vinenthaig d’anar a tetere a cercar-ne més per a mí. I parlant de fer dissabte ….. no tinc els collons de fer la fotografia del racó on hi ha de tot … l’ordinador, amplificador, dues pantalles, llibres, notes, arxius, papers, diccionaris, bolígrafs de tota mena,targetes, calendaris, llibretes dels comptes, router, backup, impresora …. però aquest racó m’agrada, hi estic bé.
    Entenc perfectament el que dius Marieta i amb bona música la cosa va millor i segur que estaràs pensant, això ho llenço o no ho llenço ?
    Es dur; calma, paciència i ànims !!

  6. Això dels papers i els paperets amb notes i notetes em sona i és una manera molt sofisticada de mandra dels desendreçats.
    Però és enganyós, perquè el temps que estalvia anotar les coses com déu mana el cobra després amb interessos desxifrant guixades i pensant on traslladar-les abans de fotre el paper al rec.
    Ja t’aviso que té difícil cura.
    Sort.
    Passo i tallo.

  7. Sempre pots fer com jo la setmana passada, esperar a que vinga ta mare de visita. Em va fer tal vergonya que ho vegera tot com estava que vaig ordenar la taula!!! Feia 6 mesos que s’amontonaven els rebuts del banc i tots els papers que entren en casa. Vaig trobar dos llibres que pensava que havia perdut, baix d’una muntanya de papers.

    Per als llibres, he vist a algunes cases que la gent aprofita els passadissos per posar estanteries i no resulta del tot incòmode per passar. Tampoc et queda lloc al passadís per una billy?

    Besets!

Respon a Daniel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent