Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

diccionari afectiu

Sempre m’han agradat molt els diccionaris, ara en tinc un de nou molt especial. Ha eixit fa molt poquet i és una joieta. Es titula Dizionario affettivo della lingua italiana. Els curadors han demanat a més de tres-cents autors que triaren la seua paraula preferida i n’escrigueren l’entrada corresponent. Hi són tots, Camilleri, Erri de Luca, Paolo Giordano, Wu Ming…hi ha paraules repetides, definicions llarguíssimes o molt curtes, molt poètiques o molt “amb els peus a terra”, en dialecte o en italià. La paraula que més autors han triat ha estat silenci, alguns autors han triat la seua paraula pel so, d’altres pel significat o per algun motiu personal que expliquen en la definició. En traduïsc alguna:
Adversari: aquell a qui eternament estem temptats de besar. Roberto Pazzi
Mans: Quan pense en les mans torne a veure les mans de ma mare tancades a la falda d’una dona cansada de guerra. I torne a veure les mans de mon pare gastades pel treball. Havien tocat teixits i diners per tota la vida. I veig les meues mans concentrades en el turment del teclat de l’ordinador. Les mans són cor i cervell d’una vida sencera.Marosia Castaldi
Aurora: Henry James deia que en la llengua anglesa no n’hi ha cap expressió més bella que summer morning, matí d’estiu; per a mi, en italià, cap guanya a la dolça paraula aurora. Té un so sensual i auster al mateix temps: la boca dubta mig tancada per pronunciar-la, els llavis van avant; la llengua, les dents, el paladar deixen passar l’aire sense fregar-se. És una paraula llatina, però els mateixos llatins s’equivocaven sobre el seu significat. Pensaven que venia d’aurum, or, i que volia dir “l’hora del dia en què el cel té color d’or”. Més precís i poètic, Homer li deia aurora dels dits de rosa.
L’aurora no és l’alba: és el pressentiment de l’alba. El moment en què el sol, encara invisible sota l’horitzó, tenyeix de rosa una nit que ja no és nit, sense que el dia siga encara dia
. Raul Montanari

La idea m’encanta i estic temptada de fer-vos, modestament, una proposta a tots els qui passeu per ací i demanar-vos que trieu la vostra paraula, per fer un xicotet diccionari afectiu del català (de butxaca). Un dia d’aquests la llançaré, començaré amb la meua paraula i la meua definició. Aneu pensant les vostres…



  1. Aquest me l’apunto. Aquest desembre passaré per Italia, me l’apunto a la llista de llibres a comprar (sempre vinc amb la maleta mig plena i torno amb la maleta plena!).
    Jo tb estic pensant amb la meva paraula preferida.
    Em sembla que la teva proposta serà un èxit. Només ens manca l’editor!!!!

  2. Després d’un comentari no reixit que es devia perdre entre Barcelona i Roma, m’apunto a la iniciativa. Estaré atent mentre penso una paraula

  3. Vinc des de casa d’en Tibau que s’ha fet ressó de la teva proposta. Fa uns dies que jo vaig començar al meu blog una mena de secció que anomeno Paraules encantades on he decidit recopilar aquelles paraules que m’agraden i que es van perdent.

    Com et pots molt ben imaginar, he trobat la teva iniciativa genial i ara mateix em poso a pensar en la paraula que més m’agrada.

  4. A) Puix que María (con acento) es muda a Itàlia i
    B) Mari(et)a (sense accent) ha recomanat el Dizionario affettivo della lingua italiana i del gust de la Mari(et)a convé refiar-se, resulta que
    C) jo ja he trobat el primer regal de la María (con acento).
    Gràcies, Mari(et)a!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de llibres per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent