Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Després vénen els anys

Llibre 1

 

Acaba d’eixir, en uns dies arribarà a les llibreries, la foto d’ací dalt és l’única cosa que tinc per ara, en uns dies m’arribarà el paquetet i el tocaré i l’ensumaré.

És una sensació estranyíssima i potentíssima que em dóna ganes de riure i de plorar. És un somni fet realitat: he escrit una novel.la i acaba d’eixir, en uns dies arribarà a les llibreries i algú la llegirà i potser s’emocionarà o somriurà llegint alguns passatges. Algú, potser la llegirà a l’autobús o al tren i alçarà la vista del llibre i mirarà per la finestra pensant en Michele o en Blanca. Només de pensar-ho m’emocione jo.

Als que encara passeu per ací vos vull agrair tots aquests anys de bloc, hi sou als agraïments del llibre, no ho hauria aconseguit mai sense vosaltres, no hauria ni començat. Gràcies.

Ara vos vull demanar un favor: compreu-la, llegiu-la i passeu per ací encara una vegada a dir-me què vos ha semblat, a dir-me que vos heu emocionat o heu somrigut llegint alguns passatges, que l’heu llegida al tren o a l’autobús i que heu alçat la vista del llibre i heu mirat per la finestra pensant en Michele o en Blanca.

Encara el podeu comprar amb descompte i que vos arribe a casa al verkami que ha organitzat la gent de la Drassana.



  1. Ja és una realitat. No era un somni no, tú volíes escriure la novel.la, ho vas fer, a empentes i rodolons, però amb tota la teva ànima d’escriptora que ets i volent explicar una història que emocionarà a tothom, segur.
    Bon dia lluminós.

  2. Hola Maria,

    Joan i jo ens hem fet amb un exemplar a través del Verkami. Tenim moltes ganes de llegir-la (llegir-te).

    Moltes felicitats i esperem vore’t algun dia quan coïncidim a Premià 🙂

    Besets des de Barcelona!

    Marta i Joan

  3. feia molt anys que no passava per ací i me n’alegre molt que hages escrit una novel·la, ja em vaig adonar una vegada que vas descriure el recorregut ferroviari entre cs i valència que tenies fusta d’escriptora, de lectures no cal parlar. i tant que me’l compraré!
    records

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Després vénen els anys per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent